Com obrir vies de sortida a la crisi de Badalona
Crisi humanitària
Presidència i Drets Socials, l’arquebisbe, la Sindicatura de Greuges, els grups de suport als immigrants i entitats socials i humanitàries, actors de la negociació per a una solució parcial
Algunes de les persones sense sostre que encara hi havia ahir sota el pont de la C-31 a Badalona
L’objectiu del president de la Generalitat, Salvador Illa, era clar des del primer moment: evitar que els fets desencadenats pel desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona acabessin provocant un esclat de violència a les portes de Nadal en aquesta ciutat que es podria estendre a altres municipis veïns. I diversos actors polítics i socials s’han conjurat els últims dies perquè el que és un problema de dimensió enorme, i en absolut resolt completament, s’enquistés o creixés fins a límits insospitats.
L’endemà del desallotjament, Salvador Illa va convocar els consellers de la Presidència, Albert Dalmau; Interior, Núria Parlon; Drets Socials, Mònica Martínez Bravo; el secretari general d’aquest últim departament, Raúl Moreno, i la delegada del Govern central a Barcelona, Pilar Díaz, per explorar solucions a una situació molt delicada i que amb els dies aniria definint dos punts calents, l’assentament sota el pont de la C-31 i l’alberg de Can Bofí, on l’ocupació d’un grup d’immigrants i la reacció veïnal amenaçava d’ensorrar la fràgil treva oberta després del desallotjament del B9. En la fase inicial de la crisi va ser quan hi va haver una conversa telefònica entre Illa i Albiol en què van quedar fixades les posicions, totalment divergents, de l’un i de l’altre.
L’acord entre el Govern i les entitats de suport a les persones sense sostre es va forjar després de superar serioses dificultats
Dilluns a la nit ja es va posar en marxa un dispositiu per comminar els ocupants de Can Bofí –tot just una dotzena i no els 30 de què s’havia parlat al principi– a abandonar el refugi. Durant tota la nit, la Generalitat va mantenir una negociació amb el col·lectiu Iridia i altres entitats. El conseller Dalmau va ser un dels interlocutors amb aquests grups de suport que disposaven de l’assessorament de dues advocades, mentre que els responsables de Drets Socials, paral·lelament, contactaven amb la Creu Roja, Càritas i l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que també s’implicava en la recerca de solucions. Almenys tres vegades, les autoritats van tenir a punt el dispositiu per reallotjar aquestes persones, sempre amb el principi d’aplicar la màxima discreció per evitar moments de tensió, com ara el que es va viure en l’intent d’ocupació de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.
No hi va haver acord i l’endemà a primera hora, a través del secretari general de Drets Socials, Raúl Moreno, es van reprendre les converses. Després d’alguns avenços, les coses semblava que es tornaven a torçar dimarts al migdia. El Govern va sol·licitar els serveis de la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, i del director de Drets Socials d’aquesta institució, Jordi Sánchez, que es van personar a Can Bofí. Tanta insistència dels uns i dels altres, tret del govern municipal, acabaria donant resultat: cap a les dues del migdia, quan el president, els seus consellers i les seves respectives parelles estaven a punt de celebrar el dinar de Nadal del Govern, van rebre la comunicació de l’acord. Els ocupants de l’alberg clausurat des del maig del 2024 van ser recollits en un parell de vehicles i distribuïts per diversos municipis, que, atenent aquesta màxima de la discreció imposada, no es donaran a conèixer. Alhora es reactivava el dispositiu per atendre i, en els casos en què hi havia acceptació, traslladar a allotjaments temporals els habitants del campament improvisat sota el pont.
Al setembre, Drets Socials va començar a intervenir en previsió de la crisi que es podia derivar de l’anunciat desallotjament del B9. En col·laboració amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona, va començar a explorar solucions per als ocupants de l’institut i d’altres edificis desocupats de la ciutat, i va prioritzar els més vulnerables. Els últims, quan es va anar consolidant el campament sota la C-31, es va oferir a totes aquestes persones acollir-se a algun dels recursos disponibles. Dels 180 darrers sensesostre, se n’han pogut traslladar uns 120 en diferents centres, ja sigui propis de la conselleria, llogats provisionalment o equipaments de la Creu Roja, en general en grups que en cap cas no superen les 25 persones i que majoritàriament no van més enllà dels cinc o deu i que han estat distribuïts per diversos municipis catalans.