Feliç batussa perpètua
En paral·lel
“Suaré la samarreta fins a l’última gota”. Pedro Sánchez i la seva mimesi Salvador Illa tanquen l’any carregats de determinació davant el que consideren “torquemades”. El terreny de joc és comú: l’assetjament del PP, la dependència d’aquest de Vox, la debilitat del PSOE, la pressió judicial i el caïnisme entre els socis d’investidura. “La bandera democràtica és per sobre del fang judicial que no se sap com acabarà”, afirmen els independentistes. En el PSOE temen que la desfeta d’Extremadura sigui el pròleg de què ha de venir. Què pensen els ministres candidats?. Sánchez creu que “els votants tornaran per a les generals”. Abans, hi haurà sacrificis: Pilar Alegria i Mª Jesús Montero a Aragó i Andalusia. Carlos Martínez serà el candidat a Castella i Lleó: va haver de disculpar-se per oblidar la i en el nom de la comunitat. Urnes i batussa.
Sánchez-Feijóo
I tu més...
Sánchez perd quilos i vots. L’estratègia del blanc o negre, el monocultiu d’esquerra o ultradreta ja no funciona. El llop és aquí i les negociacions PP- Vox per retenir el poder autonòmic normalitzen els de Santiago Abascal, fins i tot sense oferir més projecte que la derogació de les polítiques de l’adversari.
L’expedient de Sánchez s’ha anat tenyint de gris a còpia d’investigacions judicials i Alberto Núñez Feijóo s’aferra a les resolucions dels magistrats. Els populars no poden rebatre les dades macroeconòmiques, Espanya és avui una peculiar locomotora de la UE, amb trens que arriben tard, una crisi habitacional sense precedents i una joventut abonada als discursos d’odi de la ultradreta. Es rebel·len, però no per despertar a les institucions, sinó contra l’enemic estranger.
Els bàndols
Esquerra-esquerra, dreta-dreta...
El PP dependrà de Vox allà on governi. Les majories absolutes moren víctimes de la gestió. La ultradreta escalfa el caldo de cultiu que els sous baixos i els lloguers prohibitius han cuinat per a les classes populars. Desafecció cap a la democràcia i risc per a la convivència. El PP ha quedat arraconat amb el seu conservadorisme clàssic, mentre Vox amplia horitzons i ja disputa terreny electoral tradicional de l’esquerra. És el nou vot protesta: hi ha culpables per a tot; i solucions?
Vox ha superat al PSOE a Badajoz i les enquestes andaluses situen els socialistes tercera fora a diverses províncies. Sumar no pot trencar el govern de coalició i la seva connivència es converteix en col·laboracionisme davant la duresa dels missatges de Podem. Si no hi ha unitat a l’esquerra del PSOE podrien perdre la meitat dels seus escons i desaparèixer en més d’una dotzena de circumscripcions. Sánchez resisteix; i Yolanda Díaz?
L'acció judicial
Jutjant i la maça picant
Un fiscal general condemnat, un germà a judici al maig, l’esposa investigada, un exsecretari d’organització imputat i un exministre i el seu assessor esperant a la presó. En paral·lel a la via penal, la sala segona del Tribunal Suprem bloqueja l’aplicació de l’amnistia per a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La previsió és que el Tribunal de Justícia de la UE avali la llei en el primer trimestre i li segueixi el Constitucional –amb mandats caducats i sense perspectives de renovació–. El sector conservador qüestiona la “interpretació voluntarista” de la Constitució per encaixar l’amnistia. El magistrat Enrique Arnaldo fins i tot cita Friedrich Hayek, un crític ferotge del “constructivisme”. El TC es convertiria en actor polític, diu. És la creativitat del Suprem amb el delicte de malversació el que manté els líders de Junts i ERC fora del joc electoral.
Els socis independentistes
Ni amb Junts ni sense ERC
Puigdemont ha trencat amb el Govern de Sánchez però encara li cal treure partit dels seus set vots en el Congrés. Junts ho fia tot al retorn de l’expresident: és l’antídot contra Silvia Orriols i competitiu davant Illa. Per la seva part, ERC necessita temps per cobrar les seves apostes. Ningú a ERC no imagina un candidat que no sigui Junqueras, el pacte de finançament es presentarà el gener, probablement amanit amb una reunió Sánchez-Junqueras, i Illa traurà del calaix els seus pressupostos. ERC treballa en un relat que justifiqui un acord allunyat del pacte d’investidura i fins i tot es preveu algun gest amb Junts per sumar vot en el Congrés. Aleshores, no només PP, Vox i PSOE alimentaran la batussa, el discurs del greuge s’amplificarà també des dels socis minoritaris de Sánchez. Per si plouen urnes...
