Pastilles que treuen la son... I d’altres per dormir: el cercle viciós de l’insomni
Benestar
Més de 500 fàrmacs, molts d’ús comú, incideixen en els problemes de son
L’amoxicil·lina, les estatines o la prednisona, entre altres fàrmacs, poden provocar l’insomni
Abans de prendre melatonina o qualsevol altre remei o pastilla per dormir, revisa la teva medicació habitual”. La recomanació és de Francisca González, membre del grup de fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària ( Semfyc), a qui preocupa el nombre creixent de persones, incloent-hi molts menors, que recorren a substàncies amb recepta o sense per dormir sense qüestionar-se l’origen de l’insomni. “Moltes persones arriben a la consulta queixant-se que no dormen i demanant que els receptis alguna cosa per descansar a la nit, sense associar que això li passa d’ençà que pren un antibiòtic, unes pastilles per al colesterol, per a la hipertensió o per deixar de fumar, i caiem en una prescripció en cascada: es prescriu un fàrmac per controlar els efectes secundaris de l’altre”, explica González.
L’insomni no és un efecte secundari rar. Figura a la fitxa tècnica d’almenys 521 principis actius de fàrmacs molt habituals. “ Parlem d’efectes que, segons els laboratoris, potser afecten a una de cada 100.000 persones, però la freqüència real pot ser superior perquè, si ni el pacient ni el metge no notifiquen els casos reals, l’agència del medicament no exigeix a les companyies que rectifiquin les dades inicials dels assajos”, indica la doctora.
F. González: “La gent veu que no dorm però no ho atribueix a la pastilla que pren cada nit per al colesterol”
Un exemple de fàrmacs que interfereixen en el son són els antibiòtics. “En aquest cas potser només te’l prens vuit dies i no penses que dorms malament pel medicament sinó pel flegmó o per la pneumònia per a què te'l van receptar”, diu la doctora.
Però el problema s’amplifica quan es tracta de fàrmacs per a malalties cròniques. És el cas de les estatines, que tenen aquest efecte advers i es recepten per controlar els nivells de colesterol. “La gent veu que no dorm però no ho atribueix a la pastilla que es pren cada nit per al colesterol, així que decideix prendre’s una altra pastilla per dormir”, diu González.
Apunta que el mateix passa amb gran part dels fàrmacs per tractar la hipertensió (com el losartan o l’enalapril, entre d’altres) i els diürètics amb què s’acompanyen, com la torasemida. Però també amb la prednisona i altres corticoides d’ús habitual, inclosa la fluticasona i altres principis actius presents als inhaladors que fan servir les persones amb problemes d’asma.
“També poden interferir en el son els descongestionants i antigripals d’ús comú que porten pseudoefedrina, els medicaments per deixar de fumar, molts antiinflamatoris (des dels clàssics com l’ibuprofèn fins als més nous com el celecoxib), alguns antimigranyosos com el rizatriptan, la pregabalina (que es recepta per a dolors i ansietat), el levodopa (per al Parkinson), els betablocadors indicats per a arrítmies, antidepressius com la fluoxetina o la paroxetina, i fins i tot la vitamina C i algunes del grup B”, resumeix l’experta en fàrmacs de la Semfyc.
Manuel Entrambasaguas, neurofisiòleg i membre del grup especialitzat en insomni de la Societat Espanyola del Son, assegura que per a la majoria de persones que prenen aquests fàrmacs l’alteració del son probablement no sigui rellevant, “però l’important és que si un pacient té qualsevol símptoma, incloent-hi l’insomni, ho esmenti al seu metge perquè valori si hi ha un altre tractament possible, si li pot modificar la dosi o la presa”.
Diu l’especialista que sovint aquests fàrmacs es prescriuen a l’atenció primària sense revisar-ne exhaustivament tots els efectes adversos, “però el professional ha de tenir en compte el context i fer seguiment per veure si en sorgeix algun (com l’insomni) i, en aquest cas, veure si té oportunitat de substituir-lo”. González coincideix en la recomanació que si un dorm malament i està prenent fàrmacs, ho comuniqui al metge: “En cap cas la solució no és suspendre el tractament sense més ni més; ha de ser el metge qui n’analitzi el cost-benefici o si hi ha una altra alternativa”.