Formant

Treballo en tres escoles de direcció d’empreses que tenen un gran prestigi, una bona mida, els programes més complets, i que són la Harvard Business School als Estats Units, l’ IESE a Europa i la China Europe International Business School ( CEIBS) a la Xina. Les tres escoles disposen d’un programa màster per a joves de més de 20 anys, un màster executiu per a professionals amb una bona experiència pròxima a deu anys i programes per a directius que poden enfocar-se en una àrea (finances, màrqueting, tecnologia, etcètera) o ser de plantejament directiu generalitzat.

Aquests últims tenen un contingut important, es dirigeixen a directius amb una bona experiència, molts, més de deu anys, i s’organitzen en caps de setmana o concentrats en mòduls durant un any o de vegades una mica més, per fer-los compatibles amb el fet que els seus participants han de continuar als seus llocs de treball empresarials amb una important dedicació. Les tres escoles es dirigeixen al mercat internacional i la majoria dels seus programes importants són en anglès.

Totes les escoles disposen d’una gran varietat de cursos i els participants en els programes màster podran escollir alguns dels que han de fer en el seu programa. Fer classes als nostres programes no és gens fàcil i requereix que els professors estiguin molt al dia en temes econòmics i empresarials, disposin d’una bona experiència i aconsegueixin entusiasmar els alumnes, que estan fent un gran esforç. Amb humilitat, els professors poden ser més ben rebuts que si pretenen explicar que han tingut grans èxits empresarials com a consellers, assessors o havent publicat llibres.

Com he indicat en altres articles, aquests programes són cada vegada més iguals a tot el món a les escoles més destacades. En algun esdeveniment internacional en què he hagut de participar, moltes vegades hi havia alguns assistents que havien estat alumnes meus. Als cafès intermedis o en els sopars finals d’aquests esdeveniments vaig poder parlar amb ells i estaven molt contents amb el que van estudiar en aquestes escoles en les quals els vaig fer alguna classe i això és igual per a espanyols a la Xina o per a xinesos a Espanya.

Molts dels nostres joves han pogut triar en els seus estudis prendre-hi part en un altre lloc del món i en general això ha generat satisfacció, però també un bon aprenentatge i, moltes vegades, establir una bona amistat amb companys d’altres països.

Per als que tenen fills que estan acabant la carrera, penseu que fer algun curs més tard, sigui un programa màster, per exemple, és molt important. L’esperança de vida va pujant i els estats no tenen fons per pagar pensions gaires anys. Per tant, el més probable és que els joves hauran de treballar fins als 80 anys, com a mínim. No és urgent començar a treballar, és convenient formar-se bé i quedar connectat a escoles que organitzen cursos per posar al dia els seus exalumnes. Cuidem els nostres joves formant-los molt bé.