Enigma poètic nadalenc
Les felicitacions nadalenques ja gairebé no circulen en paper, però es manté el costum d’enviar-ne per la via digital. Els que tenim la fortuna de tenir amics poetes solem rebre un poema nou cada any per festes. Entre els amants dels jocs, és habitual fer algun enigma. El meu amic Oriol Comas i Coma distribueix cada any un calendari amb un enigma inspirat en l’any nou. Abans els imprimia. Ara els distribueix digitalment. Un dels poemes nadalencs de J.V. Foix uneix totes dues tradicions.
Probablement un dels més coneguts sigui un bell poema nadalenc que comença “Ho sap tothom, i és profecia”. Un poema que, a banda de la seva bellesa lírica, oculta un enigmàtic tresor en forma de missatge secret. L’hi va revelar el mateix poeta a l’erudit Martí de Riquer el Nadal del 1953, mentre parlaven de l’expressivitat dels topònims en poesia. Després de repassar una munió d’exemples, des de Cerverí de Girona fins a mossèn Cinto Verdaguer, Foix li va explicar que la sisena estrofa del seu poema nadalenc ocultava un petit enigma geogràfic que es resolia a partir dels topònims. L’estrofa fa: “Els de la Vall i els de Colera / salten contents, a llur manera, / i els de la Selva s’han mudat; / amb flors de fenc calquen a l’era; / a cal fuster hi ha novetat. / De Pau i Palau-saverdera / porten les mels de llur cinglera / i omplen els dolls de vi moscat”.
Un poema nadalenc de J.V. Foix oculta un enigma geogràfic que es resol amb un mapa
Per resoldre l’enigma amb claredat cal tenir un mapa de l’Empordà al davant (o bé activar Google Maps i situar-s’hi). Traçarem la primera ratlla resseguint el meridià per unir Colera, al nord, amb Palau-saverdera, al sud. En la direcció del paral·lel unirem després Pau, a l’oest, amb la Selva de Mar, a l’est. Si hem traçat bé les dues ratlles ens apareix al davant una creu perfecta amb el travesser vertical més llarg que l’horitzontal, i la intersecció exacta dels dos segments que conformen la creu correspon, ves per on, a la Vall de Santa Creu.
J.V. Foix va explicar a Martí de Riquer que els caminants que van a fer l’ofrena a la Vall de Santa Creu, veritable Betlem empordanès, procedeixen dels quatre punts cardinals de l’Empordà, que en el poema foixà, escrit des del proper Port de la Selva, corresponen als quatre caps de la creu.