Foragitar el llop
La UE ha posat una catifa vermella a l’hegemonia cultural de l’extrema dreta donant llum verda, amb l’oposició d’Espanya, a la deportació de migrants a tercers països no comunitaris. En un moment en què la immigració il·legal està en mínims, com The Economist destacava recentment, els caps d’Estat de la UE han fet el millor regal de Nadal als ultres. Els mateixos que alerten contra els perills de l’extrema dreta, ja sigui Macron a França, Merz a Alemanya o Starmer al Regne Unit, adopten després les seves receptes.
Un disbarat que fa que quan hi ha eleccions els votants escullin l’original i que ha portat RN, AfD o Reform UK a liderar les enquestes. Cosa que tard o d’hora passarà també a Espanya amb Vox si el PP no corregeix el rumb. Mentre els uns es dediquen a demonitzar els immigrants per eludir les seves responsabilitats, els altres s’escuden en el gastat “que ve el llop” pensant que això els salvarà. Però alertar del perill que suposa l’extrema dreta ja no funciona.
Cal desplegar molt de pressa el que Isabella M. Weber anomena “economia antifeixista”
Mireu, el llop apareix a l’inici de cada mes quan l’autònom ha d’escollir entre pagar el lloguer, el menjar o la quota mensual. El que cal fer és donar motius als votants perquè deixin de pensar que els ultres són la solució. Cal desplegar molt de pressa el que Isabella M. Weber ha anomenat “economia antifeixista”. Això és, tallant de soca-rel les condicions materials que han fet atractius els autoritarismes, protegint els llogaters, fent fora els especuladors de les nostres ciutats, garantint als veïns la dignitat que suposa tenir un lloc al qual anomenar casa, apujant el salari mínim i perseguint la precarietat laboral. O protegint els béns bàsics, per exemple, el cistell d’anar a comprar, davant els beneficis descontrolats.
A Espanya s’han pres mesures en la línia correcta, i l’aprovació de la llei que regula els lloguers de temporada a Catalunya és un gran pas, però cal fer més i més ràpid perquè els ciutadans percebin que els governs treballen per millorar la seva vida. I mentrestant, cal explicar una vegada i una altra que sense els immigrants aquest país no seria el que és avui. Segons el Banc Central Europeu, el 80% del creixement que s’ha registrat en Espanya entre el 2019 i el 2025 es deu a la població estrangera. Els necessitem.