Llàgrimes i ambicions

L’alto el foc a Gaza amb la conseqüent finalitat dels atacs huthis als vaixells que travessen l’estret de Bab al-Mandab ( porta de les llàgrimes) i la gradual tornada de la navegació mercant al mar Roig han accelerat els moviments de les grans potències entorn d’aquest estratègic estret marítim mundial. Cal recordar ara que la Xina continua mantenint una única base militar permanent a l’estranger, precisament a Djibuti, al balcó de Bab al-Mandab.

Israel és qui fins ara ha fet el pas més disruptiu, amb el reconeixement de la independència de Somalilàndia. És el primer Estat del món que la reconeix. Vol assegurar-se així un aliat fidel a l’entrada al mar Roig. El país hebreu, Turquia, Egipte i la resta de la Mediterrània oriental són els que més han patit el tancament del mar Roig i el canal de Suez els dos últims anys com a conseqüència dels atacs dels rebels iemenites. Cap dels tres no vol repetir l’experiència i mouen ara les seves peces per assegurar el control futur d’aquest pas vital per al seu comerç civil i militar.

Egipte, que anhela recuperar aquest any els ingressos del canal de Suez que s’havien desplomat a menys de la meitat amb la crisi a l’ Orient Mitjà, acaba d’inaugurar el nou megaport d’ Ain al-Sokhna al mar Roig i té més grans projectes logístics i portuaris en marxa. Molts d’aquests projectes, per cert, finançats i operats per empreses xineses, malgrat que Egipte continua sent el segon receptor d’ajuda exterior americana més gran després d’Israel.

L’ Aràbia Saudita aspira també a convertir-se en un node logístic regional amb el port de Jidda, que vol competir amb l’ emiratià de Dubai- Jebel Ali, però al mar Roig. La conversió de l’ Aràbia Saudita en un gran node del transport marítim mundial és una peça clau de l’estratègia de diversificació de l’economia saudita plasmada en la seva Visió 2030.

Els dos països, l’ Aràbia Saudita i Emirats Àrabs Units, estan enfrontats a l’altra vora de Bab al-Mandab, al Iemen, on aquests dies s’han intensificat els enfrontaments entre els diferents bàndols apadrinats per les dues monarquies àrabs. Tots dos volen assegurar-se la presència permanent d’aliats al nord de l’estret.

El reconeixement israelià de Somalilàndia representa un nou xoc amb Turquia, l’altra potència emergent a la regió. El país otomà, fa ara just un any, apadrinava un acord entre Etiòpia i Somàlia, en virtut del qual el segon es comprometia a facilitar l’accés d’ Etiòpia al mar. La que es va batejar com a declaració d’Ankara anul·lava l’acord de feia mesos entre Etiòpia i Somalilàndia per construir un port a la seva costa i un corredor terrestre que l’enllacés amb Addis Abeba.

Turquia, Israel, l’ Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Rússia i la Xina juguen obertament les seves cartes a Bab al-Mandab, aprofitant el descontrol generat per la impredictible política exterior nord-americana. El 2026, l’estret continuarà sent objecte de desig i motiu d’enfrontament. Un dels principals teatres d’operacions de la lluita de les grans potències al món multipolar en què ens hem endinsat.