L’habitatge es dispara encara més com a problema número u de Barcelona
Barcelona
Aliança Catalana emergeix amb força a l’última enquesta de l’Ajuntament
Netejade grafitis en un carrer de Barcelona
Definitivament, l’habitatge s’ha convertit en el principal problema de la ciutat de Barcelona i ha desbancat clarament la inseguretat, que va ocupar aquest lloc durant molts anys. L’últim lliurament del baròmetre de l’Ajuntament no ha fet més que consolidar la tendència ja apuntada per anteriors sondejos. Segons aquest estudi d’opinió, dut a terme l’empresa Opinòmetre SL a partir de 803 entrevistes entre el 17 i el 25 de novembre, el 32,8% dels entrevistats consideren que les dificultats per accedir a un habitatge són el problema
número u que té al davant la capital catalana. Són gairebé 3 punts més, senyal que les mesures implementades, o almenys anunciades, per pal·liar aquesta crisi encara no han tingut gaire efecte.
Com al baròmetre municipal del juny, la inseguretat ciutadana ocupa la segona posició de la llista de problemes, amb un 25,2% d’enquestats que l’assenyalen com el pitjor d’aquesta ciutat. També és un percentatge a l’alça: 2,1 punts més que a l’anterior enquesta. Fins al tercer esglaó d’aquest podi negatiu escala la falta de neteja (un 6,8% dels barcelonins la identifiquen com el problema principal), cosa que sens dubte podria aconsellar el govern municipal del socialista Jaume Collboni, que des del primer moment va posar com a prioritat de la gestió posar fi a la brutícia i millorar el manteniment de l’espai públic, fer un pas més en el seu omnipresent pla Endreça.
A continuació apareixen els problemes vinculats amb la immigració (6%) i el turisme (4,1%), que baixa al cinquè lloc i 5,7 punts, com sol passar als baròmetres d’hivern respecte als que es publiquen a l’estiu.
Els líders municipals milloren la puntuació i Collboni, Martí i Alamany obtenen l’aprovat
L’enquesta de l’Ajuntament reflecteix un cert desencís dels barcelonins, que en un percentatge elevat (55%) consideren que la ciutat ha empitjorat l’últim any. L’opinió contrària la subscriuen tres de cada deu entrevistats. També són majoria els que creuen que Catalunya i Espanya han empitjorat el 2025 (43,3% i 52,8%, respectivament). Tot i això, i encara que sigui en menys quantitat que a l’anterior baròmetre, els entrevistats mantenen viva una flama d’optimisme: el 47,6% opina que Barcelona millorarà d’ara endavant, mentre que un 38,3%, per contra, veu el futur de la ciutat amb pessimisme.
Respecte a les expectatives electorals, crida poderosament la irrupció d’ Aliança Catalana. Aquesta força ultradretana sense representació a l’Ajuntament de Barcelona, encara sense candidat per a les eleccions municipals del 2027 i tot just amb una molt incipient estructura a la ciutat, ja s’apunta una intenció de vot directe del 3,9%, cosa que en projecta l’entrada al Consistori d’aquí un any i mig (superaria àmpliament el llistó del 5% mínim per obtenir escons).
El PSC de l’alcalde Jaume Collboni es manté, com en l’anterior baròmetre, com la formació amb una intenció de vot més alta, però amb una notable baixada (del 16,1 al 12,1%) respecte a l’enquesta del juny. També perd un punt BComú, que del començament de mandat ençà s’ha quedat sense els dos principals referents, l’exalcaldessa Ada Colau i Janet Sanz, que fa dies va abandonar l’Ajuntament. Els comuns passen del 7,9 al 6,9%. En canvi, ERC, malgrat els problemes interns, resisteix bé i fins i tot millora la intenció de vot, del 7,5 al 7,8%. I com a nota també molt destacada, que ja es reflectia al passat baròmetre, Junts, una altra formació que encara no ha triat l’alcaldable, sembla que nota els efectes del creixement d’ Aliança Catalana i presenta una intenció de vot del 3,4%. Cal tenir en compte, però, la distorsió provocada pel record de vot a les eleccions del 2023, en què la formació liderada llavors per Xavier Trias va ser la que va recollir més sufragis. En aquesta última enquesta recorden haver votat els exconvergents el 10,6% dels entrevistats, un percentatge més baix que el dels que recorden haver donat suport a BComú (10,9%) i al PSC (18,7%). Una dada molt rellevant: més de la meitat dels entrevistats no saben què votaran, no responen a aquesta qüestió o es decanten per l’abstenció.
Pel que fa a les valoracions dels líders polítics de l’Ajuntament, destaca la pujada de nota de tots. S’observa un empat en les puntuacions del socialista Jaume Collboni; la líder d’ERC, Elisenda Alamany, i l’actual president del grup de Junts, Jordi Martí. Tots aconsegueixen una puntuació de 5,2 sobre 10. A més, puja 4 dècimes la que fins al ple del desembre era la cap de files de BComú, Janet Sanz (4,7), i milloren lleugerament, malgrat que es mantenen molt per sota de l’aprovat, el president del grup popular, Daniel Sirera (3,4), i el de Vox, Gonzalo de Oro (2,5).
Cal tenir molt en compte l’escàs grau de coneixement que els barcelonins tenen dels representants municipals. En aquest sentit, només se salva Collboni (83,8%).
En un baròmetre que probablement no omple les expectatives de Jaume Collboni, la gestió del govern municipal del PSC té més aprovats que suspensos: el 45,7% la considera bona o molt bona i el 33% opina que és dolenta o molt dolenta.
El PSC es manté com el partit amb més intenció de vot però manifesta certa pèrdua de força
L’enquesta municipal també ha plantejat una sèrie de preguntes sobre l’actualitat de la ciutat. D’entrada, l’interès dels barcelonins per la política local va a la baixa: al juny el 54,5% dels entrevistats manifestaven molt o bastant interès i sis mesos després aquest percentatge ha caigut gairebé 6 punts (48,6%).
Al ple municipal del desembre, el govern municipal va aconseguir tirar endavant la revisió de l’ordenança del civisme, el text original de la qual ha fet ara 20 anys. Van votar a favor de la normativa modificada el PSC, Junts i ERC. El nou articulat endureix les sancions als incívics i, tenint en compte el que indica aquest baròmetre, aquesta mesura disposa d’un amplíssim aval ciutadà. Ni més ni menys que el 87,4% de les persones entrevistades estan molt o bastant d’acord amb aquest enduriment de les multes.
També obté un ampli suport la prevista –no per aquest mandat– connexió definitiva del tramvia per l’avinguda Diagonal, que té el suport de set de cada deu entrevistats (69,8%).
Respecte a la limitació del nombre de creuers al port de Barcelona, també una majoria (60,5%) està d’acord amb la restricció, si bé el 27,6% dels enquestats consideren equivocada aquesta opció.
Finalment, el 61,7% dels entrevistats veuen de bon ull que
la ciutat creï una estructura
estable de solidaritat amb les ciutats palestines. Un 28,6% està poc o gens d’acord amb aquesta iniciativa.