El novembre del 1986, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va visitar Nova York, poc després que la capital catalana fos triada seu dels Jocs Olímpics del 1992.
El MoMA figurava a la seva agenda i allà va ser rebut per la direcció del museu. Xavier Roig, cap de gabinet de l’alcalde, em va permetre accedir a la reunió. Durant la trobada, un membre de l’equip del MoMA va explicar que, en una visita recent a Barcelona, havia recorregut les obres del pavelló Mies van der Rohe, a Montjuïc, i havia comprovat que els esglaons de l’escala d’accés tenien alçàries desiguals.
En sortir, ja a l’ascensor, Maragall, visiblement molest i en presència d’Immaculada d’Habsburg, presidenta de l’Spanish Institute, va apressar l’arquitecte municipal Ignasi de Solà-Morales, també present, a rectificar l’obra de seguida. L’episodi resumia una manera de governar i de projectar Barcelona al món: escoltar, corregir i aspirar a l’excel·lència.
Quatre anys més tard, Maragall va visitar Boston. Harvard li concedia el premi Príncep de Gal·les de disseny urbà per la transformació de Barcelona. El jurat va assenyalar certa deixadesa i brutícia en algunes places, però tot i així els elogis van ser unànimes. Barcelona havia canviat d’escala i d’ambició. El diploma del premi Príncep de Gal·les penja avui en una trista sala de juntes a la sala Lluís Companys, un espai que no està a l’altura d’un reconeixement de tal rellevància.
El 2026 Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura
Hi ha edificis al món, com el Bank of China de Hong Kong, d’I.M. Pei, o l’Òpera de Sydney, de Jørn Utzon, que justifiquen per si sols un viatge. A Barcelona, la conjunció de peces arquitectòniques d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Norman Foster, Arata Isozaki, Toyo Ito o Jean Nouvel és senzillament extraordinària.
Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026. Es commemorarà el centenari de la mort de Gaudí i es culminarà gairebé completament la Sagrada Família. Però, a més, estaran esperant la visita d’arquitectes i milers de turistes d’arreu del món el Palau Güell, Sant Pau, el Palau de la Música, la torre de Collserola, el Sant Jordi o la torre Glòries.
Lee tambiénConte de fades a Nova York
Els barcelonins haurien de participar aquest any de l’arquitectura i contribuir al seu èxit. Poden fer-ho sent cívics, respectant la seva ciutat, mantenint-la neta i donant exemple als visitants. Cadascun de nosaltres s’hauria de preguntar què pot fer per Barcelona... I no deixar la resposta en mans dels altres. Que tingueu un bon 2026.