Un futur distòpic
OBSERVATORI GLOBAL
L’enquesta del CIS publicada a finals del 2025, sobre una mostra de 4.031 persones, manifesta una percepció extremadament negativa dels espanyols sobre el futur en múltiples dimensions. En particular, un 24% preveuen guerres i no només al món.
Dos terços pensen que Espanya entrarà en guerra els pròxims anys. La fam i la desigualtat seran desafiaments creixents al planeta, les diferències socials s’incrementaran.
La revolució tecnològica que estem experimentant s’identifica amb un increment de l’ atur, perquè el 84% consideren que els robots suprimiran llocs de treball. I no s’acaben aquí les pors. Els desastres naturals augmentaran segons dos terços dels enquestats i un 62% creuen que hi haurà més violència, un 58% més delinqüència, un 45% més drogoaddicció i gairebé la meitat esperen un creixement del racisme i la xenofòbia.
Amb aquest panorama els refugis personals refugien cada vegada menys, en la percepció de la majoria. Un 55% pensen que la família es debilitarà, un 64% que augmentaran divorcis i separacions, un 55%, que serem més individualistes. I, per tant, un 79% consideren que anem cap a una vida de més solitud. L’atenció a la gent gran disminuirà (així ho pensen un 57%), la natalitat disminuirà (per un 68%). La religió perdrà influència per a un 47%. L’Estat disminuirà les prestacions segons un 35%.
En el pla internacional dos terços pensen que s’incrementaran les desigualtats entre països, mentre que l’escena mundial estarà dominada pels Estats Units i la Xina, mentre la Unió Europea veurà disminuïda la seva influència per un 39%. En aquesta situació, en la qual les institucions polítiques estarien cridades a socórrer els ciutadans, la majoria no hi compta. L’índex de confiança (sobre una base de 10) se situa en un 3,5 per als partits polítics. També suspèn la justícia (4,9), excepte un aprovat ras per al Tribunal Constitucional, garant d’una Constitució que la majoria encara veu com a salvaguarda.
La visió del futur és distòpica, per la por del que es viu, i no utòpica, amb l’esperança d’un món millor
La gent, majoritàriament, forma les seves decisions polítiques a partir de les xarxes socials, i només confia en les persones del seu grup d’edat. L’única percepció positiva concerneix a la millora de la situació de les dones (anticipada per un 72%). La situació que vivim subjectivament a Espanya no es diferencia gaire de la de la majoria de països, segons enquestes de l’Institut Pew o d’Ipsos. Es tem un deteriorament general de la vida, mentre decau la confiança en les institucions per revertir les tendències negatives.
Tot i això, l’enquesta del CIS mostra un increment substancial de l’interès per la política, una tendència corroborada per altres fonts. Però aquest interès és difús i s’orienta cap a actors antisistema, ja que tot es posa en qüestió. Sabem que l’esmentat fenomen és la font del creixement del trumpisme a gairebé tot el món, incloent-hi Espanya. Per això, la visió del futur és distòpica, alimentada per la por del que es viu. En lloc de ser utòpica, alimentada per l’esperança d’un món millor. Ni l’una ni l’altra no són prediccions, sinó distorsions subjectives d’una vivència negativa en el present.
Per què no preval l’esperança, únic antídot emocional a la por? Perquè el nostre sistema institucional (anomenem-lo democràcia) s’ha basat en la formalització d’utopies passades (llibertat, igualtat, fraternitat) la materialització històrica de les quals (després de dècades d’important progrés) ha decebut les noves generacions que viuen un consumisme frustrat, una corrupció sistèmica i una devaluació d’aquests ideals traïts quotidianament. En un món globalitzat i multicultural en el qual el temor a l’altre dificulta la convivència. Per això, més enllà de la política en termes estrictes, s’entreveu un anhel d’espiritualitat que, en múltiples versions, aspira a transcendir més que a posar remei un món de negativitat.