La declinant Europa
Opinió
Pedro Sánchez es va quedar dissabte força sol en la condemna ferma de la captura de Nicolás Maduro, que va definir com una violació del dret internacional. Al llarg del dia d’ahir, la reacció de la UE va continuar sent tan tèbia com erràtica. Era previsible. Veneçuela queda lluny, està en l’òrbita americana i, a més, cap demòcrata de veritat no pot simpatitzar amb un líder autoritari i cruel com el chavista. Segur que molta gent en absolut partidària de Donald Trump va assistir amb malsana satisfacció al viacrucis penitenciari d’un subjecte que ha omplert les presons veneçolanes de presos polítics. Però, com dèiem, la fermesa del Govern espanyol va contrastar amb les respostes calculadament descafeïnades d’altres governs. Qui ha canviat de posició? El líder del PSOE s’ha radicalitzat per la influència dels seus socis d’esquerra o és Europa la que està immersa en un vertiginós gir conservador que l’ha deixat desubicat?
El novel·lista Julian Barnes acaba de publicar un lúcid assaig titulat Canviant de parer (Angle Editorial) en què reflexiona sobre com les nostres conviccions més arrelades muden al llarg de la vida sense que ens hàgim de fustigar per això. Al llibre, puntualitza que, de vegades, els canvis d’opinió no els experimenten els individus/votants, sinó també els partits i els governs. L’autor d’ El soroll del temps atribueix el gir ultraconservador iniciat per Margaret Thatcher
al fet que ell, que es considera un centrista, s’hagi quedat en aparença escorat a l’esquerra per haver-se mantingut fidel a les seves
conviccions de sempre. Li deu estar passant això al ciutadà Sánchez, cada vegada més aïllat? L’oposició veneçolana canviarà la seva opinió sobre Trump, ara que s’intueix que a aquest últim li importa un rave la maldat del chavisme i que el seu pla és garantir-se un ús desinhibit del petroli aliè? Quantes vegades podem canviar d’opinió?
La que no sembla que canviarà d’opinió és l’Europa que es des-
dibuixa com els quadres impressionistes quan ens hi acostem.
El dia que Trump ocupi de facto Grenlàndia sense necessitat de disparar ni un tret, la reacció dels estats membres de la UE serà esforçar-se a oferir compensacions de tota mena a Dinamarca perquè es resigni a la nova realitat i no emboliqui la troca més del compte. Total, només hi ha gel.
