Gimnàs, llegir i enciam

Als previsibles propòsits de deixar de fumar, menjar millor, fer més esport i llegir més hi hauríem d’afegir el d’una millor dieta digital. No conec ningú que s’ho plantegi, tot i que té una influència directa en la resta. De la dieta digital en depèn com treballem, com ens informem, com ens divertim i com ens relacionem.

L’equivalent digital a deixar de fumar seria deixar la xarxa X. El darrer escàndol –el primer de l’any– és la publicació d’imatges sexuals de menors generades amb Grok, la IA que Musk regala a
tots els usuaris. També s’hi han publicat imatges de dones amb signes de tor-
tura generades amb la mateixa IA.
Musk s’ha disculpat? No, tot el que ha
fet és publicar un tuit generat per Grok, com si una IA fos un agent moral
o tingués cap responsabilitat jurídi-
ca! Musk s’enfronta a multes milionà-
ries a Europa a què l’Administració nord-americana ja ha dit que respon-
drà (si a Veneçuela la guerra és pel petroli, a Europa és per les nostres dades).

També podríem millorar la dieta canviant el navegador. No és una resolu-
ció poc important; és canviar la porta d’entrada a internet. La gràcia és que
no costa diners, no és irreversible i
no exigeix heroismes. Per exemple, en
lloc del Chrome, que feu servir el 71,3% de vosaltres, podeu fer servir Vivaldi, un navegador tan potent com Chrome, fet a Noruega i que a més respecta la privadesa dels usuaris.

També podríem millorar canviant de cercador. L’utilitzem milers de vegades a l’any sense pensar quins criteris té qui ordena el món per nosaltres. Borges ens va demostrar amb la seva classificació dels animals a El idioma analítico de John Wilkins que les categories no són innocents. El cercador decideix què és visible i què no, en quin calaix va i en quin ordre. Una bona alternativa a Google és Qwant, un cercador francès que “et valora com a usuari, no com a producte”. Recordeu que buscar no és una acció neutral i que delegar criteri és una decisió política.

La darrera resolució és probablement la més revolucionària: tornar a decidir què llegim. Durant més d’una dècada hem acceptat que algoritmes opacs decideixin què llegim i en quin ordre. Si ho canviem per una línia de temps cronològica –RSS, butlletins, webs visitats conscientment– farem un ús més responsable de la informació que deixarà de ser addictiva. D’això, el 2010 en dèiem feeds . Tornar a subscriure’s als mitjans que volem llegir i triar les fonts; tot sota el nostre control, sense desplaçament infinit. Ho podeu provar amb Feedly, on només cal que afegiu els llocs web que us interessi seguir, els butlletins que llegiu habitualment o els canals de YouTube que us agradin i ho tindreu tot ordenat per temps de publicació, com el 2010.

I abans que em digueu que això no canviarà res, tampoc una bossa reutilitzable no salva el planeta i bé que la portem. Els petits canvis són poderosos, que deia el Capità Enciam.