Meloni aposta per Vox
Opinió
No hi ha mediacions possibles: o es diu sí o es diu no . Sí a la família natural, no als lobbies LGBT, sí a la identitat sexual, no a la ideologia de gènere, sí a la cultura de la vida, no a l’abisme de la mort, sí a la universalitat de la creu, no a la violència islamista, sí a fronteres segures, no a la immigració massiva, sí a la feina dels nostres ciutadans, no a les grans finances internacionals, sí a la sobirania dels pobles, no als buròcrates de Brussel·les”. Amb aquesta retòrica, concebuda com un combat moral sense zones grises, Giorgia Meloni es va donar a conèixer a Espanya durant un míting de Vox a la campanya de les eleccions andaluses del 2022. Tres mesos després, aquella dirigent que parlava des de Marbella es convertiria en primera ministra d’ Itàlia.
Des d’aleshores, la relació entre Meloni i el líder de Vox, Santiago Abascal, ha travessat alguns alts i baixos. La sortida del partit d’ultradreta espanyol del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus ( ECR) va obrir una esquerda amb Germans d’ Itàlia i va alimentar rumors sobre un refredament entre les dues formacions. Una bretxa que Alberto Núñez Feijóo va provar d’aprofitar durant una visita a Roma en què va elogiar les polítiques migratòries del Govern italià, buscant situar-se com a interlocutor fiable de Meloni al sud d’Europa.
La primera ministra italiana legitima Abascal davant el PP de Núñez Feijóo
Malgrat tot, la relació personal i política entre Abascal i la primera ministra italiana s’ha mantingut. Meloni ha inaugurat el 2026 amb el líder de Vox i en la seva recent visita a Madrid —incloent-hi el trajecte en un Mini clàssic vermell pels carrers de la capital— va ser acuradament exhibida com a prova de la bona salut de les aliances internacionals del partit.
Perquè mentre Meloni, ja des del poder, s’alinea amb França, Alemanya, Espanya, Polònia i el Regne Unit per donar suport a Dinamarca davant les pressions de Trump per Grenlàndia, en el pla domèstic espanyol el seu gest és un altre. La primera ministra italiana no ha dubtat a escenificar la seva proximitat amb Abascal, triant-lo com a interlocutor privilegiat a Espanya, fins i tot quan el PP ha provat de presentar-se com a soci fiable en l’espai conservador europeu.
Aquest suport situa els populars en una posició incòmoda. Mentre Feijóo vol aparèixer com un aliat moderat per als governs europeus, Meloni legitima el seu competidor per la dreta i alimenta la pressió interna sobre qualsevol futura estratègia de pactes. En aquest joc d’equilibris, Vox guanya visibilitat i pes internacional.
