El repte d’una governança tutelada
Convulsió a Amèrica Llatina
Delcy Rodríguez, primera presidenta a la història de Veneçuela, prova de sobreviure a la captura de Maduro
La nova presidenta deVeneçuela, Delcy Rodríguez
Delcy Rodríguez s’ha juramentat com la primera
dona a la història de Veneçuela a arribar a la presidència. És la segona “reencarnació” d’una revolució bolivariana que, després de trampejar al seu moment el temporal per la mort d’Hugo Chávez, intenta ara sobreviure a la captura de Nicolás Maduro en mans dels Estats Units.
La decisió que la fins aleshores vicepresidenta executiva prengués les regnes del país, si bé s’ajusta a la successió natural prevista a la Constitució Bolivariana, va quedar segellada per una declaració de Donald Trump. El mandatari nord-americà va manifestar el seu desig explícit que fos ella, i no una altra figura, qui encapçalés la conducció del país caribeny en aquest incert període obert després de la caiguda de Maduro.
Com es va convèncer Trump que Rodríguez era la peça indicada continua sent objecte d’especulacions. Tot i això, sembla decisiva la valoració de la Casa Blanca sobre la incapacitat de l’oposició per controlar el poder i garantir estabilitat immediata. Washington ha apostat per una transició organitzada i menys traumàtica i mostra que no li corre tanta pressa la tornada a la vida democràtica com assegurar els seus interessos estratègics i comercials a la regió.
Malgrat això, l’oferta de Trump és un dard enverinat. “Si no fa el correcte, pagarà un preu probablement més alt que Maduro”, va advertir el líder dels EUA quan es referia a aquest pacte de governança que permet a la germana del president de l’ Assemblea Nacional, Jorge Rodríguez, continuar al poder. Per Trump, “el correcte” implica accés total a la riquesa petroliera veneçolana i acceptar una espècie de tutela sobre Veneçuela d’un abast operatiu que encara està per definir. “Nosaltres n’estem al càrrec”, va dir per referir-se a Veneçuela.
I és aquí on l’escenari es complica per a una Delcy Rodríguez que no només haurà de torejar amb l’impredictible i temperamental president dels Estats Units, sinó que en paral·lel haurà que convèncer els seus que la revolució bolivariana continua sent independent i que la seva arribada al poder no ha estat el resultat d’una traïció contra Nicolás Maduro.
Almenys 14 periodistes van ser detinguts i obligats a esborrar el que havien gravat amb el telèfon mòbil
D’aquí ve la natura ambivalent de les seves primeres intervencions. La primera va ser via telefònica, poc després que es confirmés la captura de Maduro. Amb to desafiador, Delcy Rodríguez exigia als Estats Units que s’oferís una fe de vida de la parella presidencial i condemnava emfàticament l’agressió comesa. Hores més tard, a la reunió del Consell de Defensa de la Nació, va ratificar la seva posició i va recordar que “aquí hi ha un sol president, i es diu Nicolás Maduro”.
Però en menys de 24 hores, el to de la nova presidenta encarregada va fer un viratge molt significatiu i en un comunicat va demanar als Estats Units “treballar conjuntament en una agenda de cooperació i avançar cap a uns vincles internacionals equilibrats i respectuosos entre les
dues nacions”.
L’acte de jura de Delcy Rodríguez davant la nova Assemblea Nacional també va tenir dues narracions que van discórrer en simultani. A l’hemicicle, totes les faccions del chavisme s’alineaven a les seves ordres i fins i tot Nicolás Maduro Guerra, fill del president acabat de deposar, va haver de mostrar la seva complaença amb la investidura de la nova mandatària. Però als afores del Palau Federal Legislatiu algú del Govern (i un suposa que no va ser ella) semblava interessat en el fet que la repressió fos protagonista i afectés d’aquesta manera la festa del jurament. Pel cap baix catorze periodistes de mitjans i agències internacionals que feien cobertura de l’esdeveniment van ser detinguts i obligats a esborrar els materials que tenien als telèfons mòbils.
Tot mentre a Caracas s’informava de la presència de grups armats oficials i paraoficials que detenien la gent, revisaven vehicles i exigien als ciutadans desbloquejar els mòbils per revisar-ne les converses per deixar clar que l’obertura cap a la democràcia haurà d’esperar.
En aquesta insospitada societat que es planteja entre Washington i Caracas, fins ara la Casa Blanca ha complert la seva part: va donar la benedicció al canvi de comandament i fins i tot els vaixells petroliers sancionats que eren en ports veneçolans van començar a sortir sense que la flota nord-americana els retingués. El secretari d’Estat, Marco Rubio, ha suggerit que ignorarà la retòrica de la nova cúpula per jutjar-la exclusivament per les seves accions.
Toca veure quines són aquestes accions que estan esperant i si, més enllà de l’única certesa que és facilitar que els Estats Units facin negocis al país com fins ara, també inclouen senyals d’obertura democràtica, alliberament de presos polítics o algun càstig per a figures emblemàtiques del règim que simbolitzen la repressió o la corrupció.
Això és el mínim que esperen milions de veneçolans. Però no s’ha de perdre de vista que qualsevol concessió als Estats Units posa en risc la fràgil unitat que ara per ara sosté internament el règim chavista que ara encapçalen els germans Rodríguez.