Com mentir amb estadístiques
Aquest és el títol d’un llibre que vaig llegir quan vaig començar la meva professió i que em va ser de gran utilitat per interpretar les estadístiques. Si et diuen que una piscina té 1,50 metres de profunditat mitjana, i et tires de cap per un dels extrems, és possible que topis amb el cap al fons. I si et tires per l’altre i no saps nedar, corres el perill d’ofegar-te, per la qual cosa la dada de la profunditat mitjana no serveix de gaire. Cal saber quina és la profunditat dels dos extrems. Això mateix passa amb les estadístiques que omplen la boca a tants i tants polítics. De què serveix saber quin és el preu mitjà d’un habitatge en una ciutat determinada? O en un barri? El que cal saber és el preu dels habitatges més econòmics, dels mitjans i dels més cars. I tot això tenint en compte la mida. Per tant, la dada clau és el preu per metre quadrat.
L’altre dia vaig estar seguint per televisió el debat que hi va haver al Parlament. És curiós que el Govern central i l’oposició utilitzessin estadístiques per donar-se la raó a ells mateixos i això no em va agradar gens. Quan un polític diu a l’altre que menteix, sol ser perquè les estadístiques a què es refereix no coincideixen amb les pròpies. Potser del mateix tema. Amb tot el respecte als polítics, no pot ser que siguem el país que econòmicament creix més de tot Europa i que, alhora, siguem el país que té més pobresa. Això vol dir que els rics són cada vegada més rics i que els pobres són cada vegada més pobres. No s’entén i menys amb un Govern socialista.
No pot ser que siguem el país que econòmicament creix més d'Europa i que, alhora, el que té més pobresa
L’estadística és una ciència que sempre m’ha agradat. El que no m’agrada és com s’interpreten les dades i menys quan la interpretació és tendenciosa. Les enquestes ens diuen la intenció de vot dels ciutadans, de la mostra dels ciutadans, que poden ser uns quants milers de persones. Per què de vegades l’encerten i de vegades no? Perquè molts ciutadans menteixen quan se’ls pregunta la intenció de vot. Alguns per vergonya de dir a qui pensen votar i d’altres perquè no els dona la gana dir a quin partit concediran el seu vot. Les enquestes el dia de les eleccions solen ser molt més precises perquè la pregunta és a qui ha votat. I aquí és més fàcil dir la veritat.
Dic això amb tota la meva admiració cap als professionals de la investigació de mercats, que solen ser gent molt formada. No així alguns dels seus clients, especialment polítics, que interpreten les dades com més els convé, fent-li dir a la investigació el que ells volen, el que els interessa. I això és mentir amb estadístiques.