Hisenda aporta 21.000 milions més per a un model més equilibrat
Govern
Andalusia és la comunitat que en sortirà més beneficiada
María Jesús Montero
El Govern espanyol va posar ahir a sobre de la taula les grans xifres de la proposta de nou model de finançament que augmenta la participació de les comunitats en el repartiment d’impostos, redueix les diferències i els greuges entre territoris amb més solidaritat i apunta algunes línies en què cal aprofundir en la singularitat de Catalunya. No és un concert econòmic com el de les forals ni es garanteix per llei l’ordinalitat (que ningú no surti pitjor del sistema de com hi va entrar), sinó una versió millorada del sistema actual posat en marxa el 2009, eliminant elements que els distorsionaven. Els negociadors d’ERC i Hisenda, en canvi, qualifiquen el model presentat ahir com completament nou.
La ministra d’Hisenda María Jesús Montero va confirmar en roda de premsa des de Madrid els grans canvis –avançats ahir per Guyana Guardian – que la participació de les comunitats en l’IRPF passaria del 50% actual al 55%, i en el cas de l’IVA, del 50% al 56,5%. No es donen modificacions en la recaptació com es preveia en el pacte ERC-PSC de fa any i mig per a la investidura del president Salvador Illa. És una carpeta que es deixa per negociar més endavant.
I pel que fa als elements de singularitat per a Catalunya que es preveien en aquell pacte d’investidura, no existeixen de manera específica per a Catalunya, però sí que la comunitat catalana és l’única que pot aprofitar en el seu grau màxim algunes característiques del nou model com la recaptació de l’IVA pimes o el finançament de competències no homogènies com presons o els Mossos.
El model que presentarà Montero oficialment a les comunitats al Consell de Política Fiscal i Financera ( CPFF) de dimecres vinent dona com a resultat un increment de recursos per part de l’ Estat de 20.975 milions d’euros el primer any, el 2027. La comunitat que més part del pastís rebrà és Andalusia, amb 4.846 milions; seguida de Catalunya, amb 4.686, i la Comunitat Valenciana, amb 3.659 milions. Madrid rebrà 2.555 milions addicionals. Cantàbria i Extremadura es mantindrien igual, així doncs, seran les “perdedores” del nou sistema.
Població ajustada. El primer pas per fixar un model de finançament és determinar la població de cada comunitat, però no pren directament la que mostra el padró, sinó que s’“ajusta” a la baixa o alça en funció d’uns paràmetres com el percentatge de menors en cada autonomia, de gent gran o la insularitat i la dispersió. Aquesta proposta de població ajustada presentada ahir parteix de la que va elaborar el ministeri de Montero el 2021 i que va ser rebutjada per totes les comunitats autònomes.
Més participació en impostos Els ingressos que rep una comunitat parteixen de la recaptació de cada territori. En el nou model s’incrementa la participació respecte al sistema actual. En el cas de l’IRPF es passa del 50% actual al 55%, i en l’IVA, del 50% al 56,5%. Es manté el 58% dels impostos especials sobre el tabac, l’alcohol, la cervesa i hidrocarburs. S’inclouen a la cistella el 100% de successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, els impostos sobre determinats mitjans de transport, els tributs sobre el joc i l’impost sobre electricitat. També s’incorporen a la cistella l’impost sobre el patrimoni, el de dipòsits bancaris i els de residus. La cessió d’impostos més important suposa 15.756 milions.
IVA pimes. Les comunitats que ho desitgin podran optar per rebre la part que els correspongui de l’IVA que generin les pimes seguint el criteri de domicili fiscal i no el de consum que s’utilitza en l’actualitat. Montero va explicar ahir que serà voluntari optar per un model o un altre, però que les comunitats hauran de quedar-se cinc anys amb el sistema de repartiment que triïn abans de demanar un canvi. En el cas de Catalunya, optar per aquest model de repartiment nou li atorgarà gairebé 1.400 milions extra. És un mecanisme nou que només beneficia Catalunya i, de manera menys significativa, Madrid.
Competències no homogènies finançades amb una participació en la recaptació de l’IVA. Algunes comunitats tenen competències específiques que l’ Estat les finança actualment per mitjà d’una transferència. Els pròxims mesos es negociarà de manera bilateral amb cada comunitat si vol continuar rebent aquests diners amb una transferència o opta pel nou mecanisme de més participació en la recaptació de l’IVA. En el cas de Catalunya, aquestes competències no homogènies són, essencialment, presons o Mossos, i el seu cost s’eleva a uns 4.500-5.000 milions a l’any. Montero va detallar que, en el cas de la comunitat catalana, si optés per rebre els diners amb una participació en la recaptació, es quedarien amb un 21% de l’IVA recaptat a Catalunya. En aquest hipotètic cas sumat a la participació general del 56,5% en l’IVA, elevaria el percentatge global en aquell impost en el 77,5%.
El sistema “tendiràa l’ordinalitat”,segons Montero, tot i que no quedablindat per llei
Principi d’ordinalitat. La ministra Montero va assenyalar que l’existència de fons com l’statu quo per garantir que cap comunitat no perdi recursos no permeten respectar el principi d’ordinalitat per a totes les comunitats. La ministra va dir, no obstant això, que el model “tendeix a l’ordinalitat”. I va especificar que en el cas de Catalunya es respecta almenys el 2027.
Anivellament horitzontal. El model millora la solidaritat entre comunitats per mitjà d’un mecanisme nou d’anivellament horitzontal. El sistema preveu que totes les comunitats s’anivellin al 75% de la mitjana, ja que unes aportaran més al sistema i d’altres rebran.
Anivellament vertical. De “manera vertical”, l’ Estat central injectarà diners en el sistema per reduir encara més les diferències entre els recursos per habitant que corresponen a una comunitat o una altra. Segons la Generalitat, amb l’anterior sistema, la comunitat que més rebia obtenia un 32%
més que la més perjudicada. En canvi, amb el model proposat, les diferències s’escurcen un 14%.
Fons climàtic. Estarà dotat amb 1.000 milions, dels quals dues terceres parts seran per a les comunitats mediterrànies, que són les més exposades al canvi climàtic. La tercera part restant anirà per a la resta d’autonomies.
Statu quo. Cap comunitat no perdrà recursos amb el nou model que s’ha pactat. L’ Estat dotarà un fons de 400 milions extra per destinar a les comunitats que perdin amb el sistema com Cantàbria i Extremadura.
Lliuraments a compte en temps real. Les comunitats que ho desitgin podran acollir-se al sistema de lliurament immediat de la recaptació tributària de l’IRPF. En cas de voler continuar amb el model actual de lliuraments a compte en forma d’ avançament, podran fer-ho. Cada comunitat negociarà de manera bilateral amb l’ Estat el mecanisme a què s’acull per un període de cinc anys.
Mesures antidúmping. El model impulsarà mesures per evitar que algunes comunitats facin competència fiscal a la baixa per atreure contribuents, ja que perjudica la recaptació global. Montero va posar l’exemple de quan el Govern espanyol va imposar un tipus mínim en l’impost sobre el patrimoni per forçar les autonomies del PP a reinstaurar-lo. S’estudia com es poden limitar les competències en la regulació fiscal
Recaptació de l’IRPF. No hi va haver acord en la reunió Sánchez-Junqueras i queda pendent. Esquerra Republicana va presentar una proposició de llei sobre aquesta qüestió al setembre i aspira que sigui la base per aconseguir una entesa. De fet, confien que es pugui començar a tramitar al Congrés a finals de febrer.
Catalunya obtindrà 5.200 euros per habitant desprésde millorarels ingressos un 13%
Millores per a Catalunya. Els 4.686 milions que obtindrà el 2027 representen un 13,5% més davant el 10,3% d’increment mitjà de la resta de comunitats. Sobre el pressupost del 2026 representa un 12% més. Els ingressos per habitant seran 5.200 el 2027 davant els 3.400 del 2023.
