Les protestes a l’Iran posen en escac el Govern dels aiatol·làs
Iran
La repressió de les manifestacions acaba amb 45 morts i 2.000 detencions
Imatge extreta d’un vídeo particular en què es veu un grup de manifestants antigovernamentals aTeheran
Els carrers de l’ Iran tornen a cridar. L’onada de manifestacions antigovernamentals més gran que s’ha vist a la República Islàmica des de les protestes per la mort de Mahsa Amini, el 2022, ha forçat el Govern iranià a prendre mesures dràstiques. A l’ús de la força –amb gairebé mig centenar de morts i més de 2.000 detencions–, s’hi afegeix l’apagada d’internet, la nit de dijous passat. Després de 13 dies de creixent agitació, el líder suprem, Ali Khamenei, es va veure obligat ahir a comparèixer a la televisió estatal.
Les manifestacions són un reflex del malestar de la població per l’encariment dels preus, com a conseqüència de les sancions sota les quals sobreviu el règim, així com de la falta d’expectatives de les joves generacions. L’increment de la inflació (de gairebé el 50% fins a l’octubre) ha reduït sensiblement el poder adquisitiu dels iranians.
Ali Khamenei acusa els manifestants d’actuar per complaure el president dels EUA
Khamenei, blanc de la majoria dels càntics que se senten aquests dies, va acusar els manifestants d’actuar com a “mercenaris d’estrangers” i de complaure el president dels Estats Units, Donald Trump. I va advertir que hi haurà tolerància zero contra els “vàndals i sabotejadors”. El mandatari dels Estats Units va amenaçar fa una setmana el Govern iranià amb un atac si les forces de l’ordre mataven manifestants, un dia abans que ordenés la incursió a Veneçuela, que va acabar amb la captura del seu president, Nicolás Maduro.
Khamenei va afirmar que les mans del president dels Estats Units “estan tacades amb la sang de més de mil iranians”, amb referència als atacs que els Estats Units van fer contra l’ Iran juntament amb Israel al juny.
Trump, per la seva banda, va reiterar dijous l’amenaça d’intervenir militarment el país: “Els he fet saber que si comencen a matar gent, com solen fer durant els seus aldarulls –tenen molts disturbis–, els donarem un cop dur”, va declarar en una entrevista al programa de Hugh Hewitt.
El dia abans d’aquesta declaració va ser el més mortífer de la recent onada. Almenys 13 persones de les 45 assassinades fins ara, que inclouen vuit menors, van morir dimecres, segons l’oenagé Iran Human Rights, amb seu a Noruega. “L’evidència demostra que l’abast de la repressió és cada dia més violent i extens”, va lamentar el seu director Mahmood Amiry-Moghaddam, que va exigir una resposta immediata de les Nacions Unides i la comunitat internacional per frenar la “matança de manifestants”. Entre els morts també hi ha vuit agents de l’ordre així com més de 2.270 arrestos, segons l’agència de notícies de Drets Humans (Hrana), amb seu als Estats Units.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que busca en l’ Iran un final com el de Veneçuela, es frega les mans amb l’agitació iraniana, que marca –en les seves paraules– un “moment decisiu en què el poble iranià agafa les regnes del seu futur”. Tot i això, els experts veuen poc probable ara per ara que els Estats Units actuïn a la República Islàmica, de la mateixa manera que va fer al país sud-americà.
Minuts abans de l’aparició de Khamenei, la cadena pública havia reconegut per primera vegada l’existència de les protestes des del seu inici, el 28 de desembre, quan els comerciants del Gran Basar de Teheran es van indignar per la brusca caiguda del rial (moneda nacional), als quals després es van sumar altres grups, principalment homes joves, alguns estudiants (36 universitats en tot el país), que mostraven un gran malestar amb el règim. Segons les notícies oficials, es van registrar “incendis de cotxes, motocicletes, llocs públics com el metro, camions de bombers i autobusos”. Mentrestant, alguns vols des de Turquia o els Emirats Àrabs amb destinació a ciutats iranianes van ser cancel·lats aquest divendres.
Si bé la versió oficial se centra en els aldarulls, moltes de les manifestacions han estat de caràcter pacífic, com les de Teheran o Meixad (segona ciutat del país), de la nit de dijous, que no van ser dispersades per les forces de l’ordre, segons es pot veure a les imatges distribuïdes a les xarxes socials.
Entre els lemes: “Mort al dictador!” (Amb referència a Khamenei), “ Mort a la República Islàmica”, “ Aquesta és l’última batalla! Pahlavi tornarà”. Ali-Reza Pahlavi, el pare del qual va ser l’últim xa enderrocat per la Revolució Islàmica del 1979, i que viu a Washington, havia instat els iranians a “sortir al carrer” dijous i divendres, en un missatge publicat a X dimarts. “L’enfonsament no és només del rial, sinó de la confiança”, va dir a Reuters el director del Programa de l’ Iran de l’ Institut de l’ Orient Mitjà amb seu a Washington, Alex Vatanka.
Gairebé cinc dècades després de la Revolució Islàmica, el Govern dels aiatol·làs té dificultats per salvar la bretxa entre les seves prioritats i les expectatives d’una societat jove. “Només vull viure una vida pacífica i normal. En canvi, ells (els governants) insisteixen en un programa nuclear, donen suport a grups armats a la regió i mantenen l’hostilitat envers els Estats Units”, va declarar la Mina, una estudiant a l’atur de 25 anys, a la mateixa agència de notícies.