L’Ajuntament defensa l’accent social de l’ordenança de civisme
Fundació Arrels
El govern municipal respon a la crítica d’Arrels pel tracte als sensesostre
Fundació Arrels
Xoc entre el govern de l’alcalde Jaume Collboni i la fundació Arrels pel tracte de la nova ordenança de civisme de Barcelona a les persones sensesostre. La fundació va lamentar en aquestes pàgines ahir divendres que el nou redactat de la norma municipal cridada a millorar la convivència a l’espai públic no considera els nous perfils de les persones sense llar, els de les que potser tenen una feina però igualment no poden accedir a un habitatge i, sobretot, que, a més, aquest text a punt d’entrar en vigor penalitza les persones que viuen als carrers tant com l’antiga, que els castiga per dur a terme accions a què estan abocades perquè viuen als carrers.
Un dels pares d’aquesta ordenança de civisme, el tinent d’alcalde de Seguretat i de Prevenció, que es va embrancar més en les negociacions amb els regidors de Junts a fi de tirar-la endavant, Albert Batlle, entén, però, que la nova norma prioritza el treball comunitari i les accions formatives en els casos de les persones que estiguin en situació de vulnerabilitat. “Volem reintegració i sensibilització, no penalització econòmica –detalla el mateix tinent d’alcalde Batlle–. Aquest avenç no significa crear espais d’impunitat. Les normes són per a tothom,
però la resposta s’adapta a les circumstàncies personals per garantir proporcionalitat i dignitat. El preàmbul de la norma deixa clar que volem reduir l’impacte negatiu de les sancions en persones vulnerables. A més, aquesta ordenança condemna l’aporofòbia”. No obstant això, Arrels considera que les sancions a les persones en aquestes tessitures no haurien de ser substituïdes, sinó anul·lades.
“Hem passat d’un text sancionador a un altre amb mesures adaptades”, diu el tinent d’alcalde Batlle
“Amb aquesta nova ordenança també adaptem el procediment sancionador a les circumstàncies d’aquestes persones –continua el tinent d’alcalde–, informem les persones vulnerables sobre serveis socials i mèdics, els oferim mesures alternatives i també els garantim l’acompanyament urgent als serveis competents”. En aquest sentit, Batlle vol destacar l’article 58.3, “perquè eximeix de sanció les acampades dutes a terme per persones en situació de sensellarisme”. A més, “ incorporem mecanismes que prioritzen l’atenció social davant la sanció. Per exemple, si una persona té necessitats socials o mèdiques, els agents han d’adoptar mesures d’assistència i acompanyament”.
“En definitiva – conclou el tinent d’alcalde de Seguretat i Prevenció–, la nova ordenança de convivència de Barcelona fa un pas endavant molt important en la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat. Hem passat d’un model eminentment sancionador a un sistema que incorpora la dimensió social, amb exempcions, derivacions i mesures adaptades”.