
Tendències
Ara que ha començat l’any i estem més oberts que mai a preguntar-nos què és tendència i què no ho és, vull parlar del moviment conegut com a sober curious . No es tracta de rebutjar el lleure, sinó l’alcohol. I ho fa una generació que activa el benestar i la salut mental per damunt de tot, de manera que provoca un canvi progressiu en els hàbits de consum i en les relacions socials.
Per això comencen a sorgir els anomenats brain bars : espais sense begudes alcohòliques que busquen potenciar, activar i cuidar el cervell. Una tendència que s’emmarca dins de noves pràctiques com el Dry January, una iniciativa global que proposa de viure el mes de gener sense alcohol com a exercici de reflexió sobre el consum. Milions de persones s’han apuntat a aquesta proposta. Només a França, més de quatre milions i mig hi van participar el 2025; al Regne Unit, més de nou milions.
Comencen a sorgir espais sense alcohol que busquen activar i cuidar el cervell
Malgrat tot, Espanya continua encapçalant el consum d’alcohol a Europa, amb una mitjana de 12,7 litres d’alcohol pur per persona de més de 15 anys l’any. Una xifra que convida a la reflexió. Tot i així, cada vegada més persones –especialment joves– reescriuen aquest guió: més consciència i menys hàbit automàtic.

En paral·lel, el mercat del benestar no para de créixer i es preveu que ho continuï fent els propers anys. Canvien les experiències, canvia la manera de relacionar-se i de divertir-se. A més dels brain bars , comencen a proliferar els vitamin bars, espais on, sota supervisió mèdica, s’administren sèrums intravenosos; també cambres hiperbàriques, shots funcionals, adaptògens o nootròpics. S’hi afegeixen els recovery lounges , llocs centrats en la recuperació integral mitjançant crioteràpia, llum vermella, compressió i altres tècniques que defineixen un nou tipus de lleure: un que no busca desbordar el cos, sinó beneficiar-lo. No sortir de nit per perdre’s, sinó per recuperar-se.
Hi ha qui dubta que aquesta tendència aconsegueixi imposar-se, però en una societat tan esgotada com la nostra no sembla casual que proliferin espais on aprendre a escoltar el cos, mirar-lo i entendre què necessita. Potser aquest és el principi d’una nova manera de viure el lleure: una que no necessita perdre el control per sentir-se viva, sinó trobar maneres més amables de recuperar-se.
