Anestèsia col·lectiva

És complicat predir quin temps farà. Arriba un fred extrem, però després es torna a temperar. Europa viu una caiguda tèrmica, però a Espanya tot és més suau, com si l’hivern no ens acabés de reconèixer. Les estacions abans ens ordenaven la vida, ara
el clima ens desordena l’armari. I enmig d’aquest desajust de calor extrema, fred polar i canvis bruscos, la gent continua sense connectar emocionalment amb la crisi cli­màtica.

Els científics alerten als últims informes que la crisi climàtica avança més ràpid que la nostra capacitat d’adaptar-nos al medi. Mentre tot això passa, la gran majoria conti­nuem atenent el nostre dia a dia amb una certa desafecció. No és per desconeixement: sabem que el clima ha canviat, coneixem riscos i dades, però tot això ens mobilitza molt poc. Any rere any, els gràfics pugen i la nostra vida continua. Els calendaris continuen. La nostra rutina es manté intacta. Mentrestant, els últims informes climàtics coincideixen: Europa és el continent que s’escalfa més del doble de l’habitual i el 30% del territori europeu pateix estrès hídric.

Tota aquesta distància entre el que passa amb el planeta i nosaltres és per estrès emocional i sobreinformació. Vivim envoltats de notícies devastadores, guerres, crisi econòmica, polarització política agressiva... La ment humana, diuen els grans estudiosos, no està dissenyada per sostenir diverses crisis alhora. “Quan el dolor és massa gran, la psique es protegeix a si mateixa”, deia Cyrulnik. Hi ha tanta por apocalíptica al voltant que l’ésser humà es desconnecta per pura defensa. I quan et desconnectes, igual que en les relacions humanes, el que passa és que el deteriorament s’accelera.

Lee también

Jovent en perill

Sandra Barneda

Hi ha una espècie d’anestèsia col·lectiva; a més, tenim la sensació que res del que fem no canviarà el que ocorre. I precisament aquesta reacció que “res del que faci no aturarà el desastre” és el pitjor enemic per a l’acció climàtica. El nostre planeta es descuida perquè en comptes de por necessitem més vincle.

Potser la solució per aconseguir més cooperació no són més dades, sinó saber que la nostra manera d’habitar el planeta està en joc. Perquè la Terra no necessita que l’entenguem, sinó que la sentim com una part nostra.