Dinamarca anticipa el pitjor
El nou ordre internacional
Copenhaguen intenta aturar els plans de Trump d’aconseguir Grenlàndia
L’estàtua de l’escriptor Hans Christian Andersen davant del parc d’atraccionsTívolideCopenhaguen, on flama la bandera deGrenlàndia
Al cèlebre parc d’atraccions de Copenhaguen, el Tívoli, una fantasia de carrusels, nòries i jardins que no obre a l’hivern tret dels dies nadalencs, oneja des d’aquesta setmana la bandera blanca i vermella de Grenlàndia.
“Volem marcar la relació de llarga durada amb Grenlàndia i amb el poble grenlandès; és una expressió de consideració en un moment que molts perceben com a molt difícil”, va declarar la directora, Susanne Mørch Koch, el dia de l’hissat en aquest parc històric que rep quatre milions de visitants a l’any. El president dels EUA, Donald Trump, vol apoderar-se de l’illa àrtica, territori semiautònom del regne de Dinamarca, i això no és cap fantasia.
La reacció dels danesos a la nova escalada d’amenaces llançades per Washington bascula entre l’estupor, el pànic i la incredulitat. “El punt d’inflexió en el debat públic danès han estat els esdeveniments a Veneçuela; s’ha posat de manifest que els Estats Units estan disposats a recórrer a mitjans militars per aconseguir els seus objectius”, assenyala el politòleg Mads Jedzini, analista del laboratori d’idees danès Think Tank Europa. “L’assumpte ha estat present no només en aquest període, sinó també en l’anterior mandat de Trump. Però la gravetat s’ha accentuat, i hi ha cert sentiment de pànic en la política danesa i en la societat, amb un nivell d’intensitat molt alt. El Govern està realment molt preocupat per la situació”.
Els sobresalts a Copenhaguen i Nuuk, la capital de Grenlàndia, no cessen. Cada dia, Trump o algun dels seus col·laboradors esbomba nous plans de conquesta de l’illa, la més gran del món amb una superfície de 2,16 milions de quilòmetres quadrats: des de la intervenció militar fins a la compra del territori o la firma d’un pacte de lliure associació (COFA) com els que té amb la Micronèsia, les Illes Marshall i Palau.
Washington ha parlat d’opció militar, la compra o un estatus associat; Copenhaguen i Nuuk s’hi neguen
Divendres, en una reunió amb empresaris petroliers a la Casa Blanca, Trump va tornar a la càrrega. “Encara no estic parlant de diners per a Grenlàndia; pot ser que en parli. Però ara mateix farem alguna cosa amb Grenlàndia, els agradi o no, perquè si no ho fem Rússia o la Xina ho faran”, va dir. “Preferiria arribar a un acord a les bones; però si no ho fem a les bones, ho farem a les dolentes”, va afirmar, i es va declarar “fan de Dinamarca”.
Trump va posar en dubte que Copenhaguen tingui drets sobre l’illa. “Que un vaixell seu hi desembarqués fa 500 anys no significa que siguin amos de la terra”, va afirmar, ignorant que aquell primer contacte que va donar origen a la colonització danesa es va produir fa 300 anys. El navegant arribat el 1721 a aquestes costes glaçades va ser el missioner luterà Hans Egede, que, en realitat, era noruec. Malgrat els greuges que ha deixat la colonització en la població autòctona de Grenlàndia, els inuit, Egede encara té una estàtua a Nuuk, al port colonial, i una altra a Copenhaguen, al costat de l’església de Marbre.
Impel·lits per les circumstàncies, el Govern de la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, i el del primer ministre grenlandès, el liberal Jens-Frederik Nielsen, s’esforcen per presentar un front unit.
Molts a Copenhaguen es pregunten si Trump parla de debò – Frederiksen sosté que sí– i fins a quin punt pretén aconseguir l’illa sigui com sigui. Segons una enquesta publicada ahir per l’agència de notícies Ritzau, el 38% dels danesos creuen que els Estats Units envairan Grenlàndia durant el mandat de Trump.
El 38% dels danesos creuen que els Estats Units prendran l’illa àrtica per la força, segons una enquesta
“Sens dubte els nord-americans estan demostrant que estan disposats a anar molt lluny i que no els importen altres països –alerta Jon Rahbek-Clemmensen, investigador de seguretat de l’ Àrtic de l’ Acadèmia de Defensa Danesa–. Ells consideren tot el continent americà com el seu territori interior, i això és una mala notícia per a Dinamarca i per a Grenlàndia, ja que Grenlàndia també és allà”. En aquest context, el Govern de Dinamarca està agraït per la declaració de suport que han firmat aquesta setmana els caps d’Estat o de Govern de sis països europeus, entre els quals Espanya, van indicar a aquest diari fonts diplomàtiques daneses.
Davant l’espiral de declaracions inamistoses procedents dels Estats Units, el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga grenlandesa, Vivian Motzfeldt, van sol·licitar una reunió amb el cap de la diplomàcia dels Estats Units, Marco Rubio. La reunió es farà la setmana que ve a Washington, en una data encara per concretar.
La primera ministra Frederiksen ha alertat que una intervenció militar dels Estats Units a Grenlàndia seria letal per a l’OTAN. L’amenaça d’un aliat, els Estats Units, a un altre aliat, Grenlàndia en tant que forma part de Dinamarca, és una situació insòlita a l’ Aliança Atlàntica. D’altra banda, les autoritats grenlandeses i daneses han reiterat per activa i per passiva que l’illa no està a la venda. Tot apunta que Rasmussen i Motzfeldt faran servir la reunió amb Rubio per reiterar l’obertura a cooperar més amb els Estats Units en matèria de seguretat i d’extracció de minerals, tal com permet l’acord bilateral del 1951.
La gran incongruència és que Trump acusa Copenhaguen de no poder garantir la seguretat de Grenlàndia –presumptament infestada de vaixells russos i xinesos–, quan fa anys que Washington tanca bases a l’illa i repatria milers de tropes. Ara mateix només manté l’estratègica base espacial de Pituffik, al nord-oest de l’illa, que té com a missions vigilar l’espai, alertar de possibles atacs amb míssils i controlar els satèl·lits de defensa dels Estats Units. Segons dades del Departament de Defensa, el seu contingent està format per 650 persones, però només dos centenars són militars dels Estats Units. La resta són civils canadencs, danesos i grenlandesos que viuen i treballen a la base. “És part d’aquesta història que els mateixos Estats Units han degradat la defensa de Grenlàndia”, recorda Rahbek-Clemmensen.
Trump addueix raons de seguretat, però fa anys que els EUA redueixen presència militar a l’illa
La situació és fluida, una espècie de joc del gat i el ratolí en què la virulenta escenografia verbal que es lliura davant els focus des de l’altre costat de l’ Atlàntic obliga Dinamarca i Europa a obrir els ulls. “L’altre dia en vaig estar parlant per telèfon amb el meu germà, que viu als Estats Units –explica el politòleg Jedzini–. Ell em deia que, sent danès, vivint i formant part de la societat dels Estats Units, li és molt difícil d’entendre. Abans la majoria dels danesos deien: ‘Sí, sí, Trump parla molt, això és seriós, però al final tot anirà bé’. Ara, veient el que ha estat capaç de fer, ja sembla tot possible”.