Joan Baez i la por a Trump
Quan fa uns mesos Joan Baez advertia, en entrevista amb aquest diari, que la dictadura als Estats Units no era una cosa que s’estigués coent, sinó que ja estava en marxa, pocs imaginaven que la realitat superaria amb escreix el seu temor. La reina de la cançó protesta no descansa des que Trump va pujar al poder per segona vegada. Cada matí s’aixeca a casa seva, a San Francisco, amb el deure d’alertar la gent sobre el que s’acosta. Reparteix targetes en les quals ha imprès “ Conegueu els vostres drets”, en espanyol per una banda i en anglès per l’altra. “Probablement tu no les necessites, però potser algun amic teu sí”, els diu a veïns i treballadors hispans que voten Trump.
La icònica cantant folk que als anys seixanta es va mobilitzar pels drets civils de bracet amb Martin Luther King és conscient que, a diferència dels anys del flower power , avui manifestar-se no suposa passar una nit entre reixes sinó un risc més gran. “La gent pot acabar en un forat de ciment per tota la vida”, deia, lluny d’imaginar un cas com el de Renee Nicole Good, assassinada al seu cotxe per un agent d’immigració que al·lega que “obstaculitzava” la seva tasca durant una batuda.
En l’era Trump els que disparen són agents de les forces antiimmigració, i ho fan contra una ciutadana qualsevol, una jove poeta i mare
Als Estats Units ja no són criminals fugitius com James Earl Ray els que disparen contra objectius com Martin Luther King al balcó del motel Lorraine, a Memphis. No són militars que tenen Kennedy en el punt de mira ni trastornats que maten Lennon per ànsies de notorietat. En l’era Trump els que disparen són agents de les forces antiimmigració, i ho fan contra una ciutadana qualsevol, una jove poeta i mare que actua d’observadora en la seva comunitat i que escriu coses com ara... “Som el que guardem a les butxaques: una pedra, una nota, una esperança que no caduca / Aquí segueixo, traduint el silenci en una cosa que per fi s’assembla a la llibertat”.
El president la titlla de violenta terrorista, i aprofita el crim per donar exemple i sembrar el pànic i la indignació. Les Joan Baez dels Estats Units no deixaran de sortir al carrer després del que ha passat, però quin efecte pot tenir en el ciutadà mitjà que un veterà de l’Iraq de 43 anys i gallet fàcil anomenat Jonathan Ross compti amb el suport de Trump havent disparat tres vegades al cap i el pit una dona que només engegava per allunyar-se? No és això part de l’agenda criminal d’un president que basa el seu mandat en la fanfarroneria?
La psicologia social diu dels líders fanfarrons que manipulen les emocions i les percepcions. Contra la seva intimidació –i a falta d’un sistema judicial net– només hi ha campanyes d’educació ciutadana, comunicació clara i participació democràtica. I moltes Joan Baez sense por.
