El nou tècnic era ‘el con’
La destitució de l’entrenador del Reial Madrid
El substitutÁlvaro Arbeloa, notable defensa blanc i exentrenador del Castella, va quedar estigmatitzat per Piqué
Álvaro Arbeloa en una imatge recent
La connexió entre l’inesperat ascens d’Álvaro Arbeloa i les burles que havia d’encaixar aquells anys és tan descarnada com inevitable.
La connexió ve del 2015, dels temps en què Arbeloa i Gerard Piqué eren defenses importants al nostre país, l’un amb els blancs i l’altre amb el Barça.
Aquella era una rivalitat excessiva i atàvica, i a les xarxes socials s’agredien amb la mà oberta, Gerard Piqué abusant de l’enginy i Arbeloa defensant-se aferrissadament.
La història és aquesta: en un error de l’equip tècnic del Reial Madrid, el club alinea Denís Txérixev contra el Cadis en una ronda de la Copa del Rei, gran error!
L’alineació és indeguda, el Madrid guanya el partit (1-3) però la justícia esportiva el fa fora de la competició i Piqué, oportunista i populista, se’n burla a Twitter quan la xarxa social encara es deia així. Ho fa tuitejant unes emoticones somrients.
Per la burla Arbeloa salta com un ressort. Li respon:
– Al meu amic Gerard qualsevol dia engego la tele i el veig al Club de la comedia . I segur que ho farà parlant del Reial Madrid perquè està una mica obsessionat amb nosaltres. Sap que potser al seu club, per molt que guanyi, per molt que sigui la dècada més important de la seva història, no igualarà mai la grandesa del Reial Madrid.
És la guerra.
Arbeloa va figurar a la defensa de ‘la roja’ al costat de Piqué: junts van guanyar Mundial i Eurocopa
Piqué s’hi tira a fons. En el fang, en gaudeix:
–Arbeloa em va dir que era amic meu, però jo no el consideraria amic, només conocido ...Cono-cido –proclama en unes declaracions.
I ja el tenim, el malnom passa a la llegenda.
Davant l’ideari popular, Arbeloa, excompany de Piqué a la roja (junts, els dos defenses havien guanyat la Copa del Món del 2010 i l’Eurocopa del 2012), es converteix definitivament en el con .
(En argot, el con és una cosa així com un defensa poc útil, rígid de moviment i amb poca comprensió del joc, sens dubte una caricatura excessiva, almenys vista la categoria tècnica d’Arbeloa.)
Com a futbolista, Arbeloa no és cap con. Tot i això, així ha quedat, com el con , per obra i gràcia de Piqué.
Deu anys més tard, i després d’haver penjat l’uniforme al West Ham perquè “ja no trobo la passió ni la motivació pel futbol en el dia a dia” (això va dir en el seu discurs de comiat, el 2017), Álvaro Arbeloa (42) torna a un primer pla.
Ho fa després d’haver dirigit el Castella durant set mesos i amb una experiència relativa: com a tècnic, el seu recorregut es redueix a les categories inferiors del club blanc, ja que ha anat pujant amb infantils, cadets i juvenils i el filial, fins a saltar ara al gran escenari internacional, sense xarxa i sense carícies, on l’espera un vestidor revoltós i saberut, una presidència personalista i desconfiada, una afició tan enfurismada com resignada i una premsa desconcertada, ja que fins ahir al migdia l’aparell mediàtic de Madrid DF interpretava que Xabi Alonso havia obtingut una pròrroga fins a final de curs i ara haurà de metabolitzar el desembarcament d’un tècnic inexpert i almenys aparentment vulnerable.
La seva experiència com a tècnic és escassa: un recorregut per les categories inferiors blanques
Avui, vigília de l’Albacete-Madrid de vuitens de Copa, la prèvia del partit s’hauria de convertir en la presentació del nou tècnic blanc.