XO
XO és el nom d’una salsa que s’elabora a Hong Kong a base de vieires i gambetes seques, pernil xinès, all, ceba, xili i oli. Espessa, vermellosa i excepcional, es va crear als anys vuitanta i va agafar el nom de l’apel·lació XO del millor conyac francès, encara que no portés alcohol. En l’univers gastronòmic, XO vol dir extra old, i a Hong Kong s’ha emprat sempre com a sinònim de luxe i excel·lència.
La primera vegada que vaig provar aquesta salsa Hong Kong era britànica. En visites posteriors a l’excolònia, ja sota la bandera vermella estrellada de la República Popular de la Xina, em va resultar més difícil trobar-la, i és que, malgrat la doctrina “un país, dos sistemes”, els restaurants dels barris de Wan Chai i Kowloon han canviat.
Penso sovint en aquell Hong Kong angloxinès democràtic i vibrant, ple de cultura, sabors, colors i atmosfera exòtica. Aquests dies he estat a punt d’incloure la salsa XO en algun dels menús nadalencs de la meva família, però aquest cop, en valorar aquest amaniment gairebé màgic, la meva ment no ha viatjat a Hong Kong. He pensat en Taiwan.
El president Xi Jinping adverteix que qualsevol suport internacional a Taiwan equival a un atac contra la Xina
La creixent pressió militar i política que la Xina ha exercit aquests dies enrere sobre Taiwan s’ha convertit en l’eix central de la pugna entre Pequín i Washington, enfrontats globalment per temes econòmics, industrials, tecnològics i recursos naturals. Amb les seves maniobres de foc real, el president Xi Jinping adverteix que qualsevol suport internacional a l’illa equival a un atac contra la Xina. A Pequín també observen que després de l’operació de Donald Trump a Veneçuela tenen via lliure a Taiwan. Les grans potències s’estan repartint el globus al marge del dret internacional. Tu, avui, i jo, demà.
Les maniobres militars xineses a Taiwan, batejades missió Justícia 2025, tenen diferents lectures. Per a Pequín, una reafirmació territorial; per a Taipei, una amenaça existencial; per a Washington, un problema estratègic, i per a molts països europeus que volen acostar-se a la Xina, entre els quals Espanya i Catalunya, una lliçó de geopolítica i l’avís que aquella regió és massa complexa per abordar-la amb ingenus viatges de promoció empresarial.
Pequín insisteix en la “reunificació pacífica” amb Taiwan, però sense descartar la força, mentre que Taipei vol mantenir la seva sobirania reforçant les aliances amb les democràcies occidentals. Qui guanyarà aquest envit? Més enllà de qualsevol predicció sembla clar que la Xina avança amb determinació, i aquest avanç no té en compte ni la història, ni la cultura, ni els sabors, com el de la salsa XO, convertida en un record d’aquell Hong Kong que molts tant van estimar.