Sobiranistes d’extrema dreta revolucionen la política escocesa
Escenari polític a RU
Votants semblants als d’Aliança Catalana suggereixen que optaran per Farage
Cerimònia ancestral escocesa, el cap de setmana passat, amb què se celebra l’AnyNou
Exactament 2.118 quilòmetres separen Ripoll de Falkirk, però políticament la distància és molt més curta. Els independentistes d’extrema dreta, al·lèrgics a la immigració però desitjosos de veure Escòcia deslligada de la resta del Regne Unit, constitueixen una tribu política que po-
dria exercir una enorme influència sobre els resultats de les
pròximes eleccions autonòmiques al país.
És un grup en gran manera contradictori, perquè donen suport a Reforma UK (el partit populista de Nigel Farage) per promeses com ara deportar 600.000 immigrants irregulars i no donar
alberg als sol·licitants d’asil en hotels, però aquesta formació
és unionista i contrària a la celebració d’un nou referèndum d’independència. Quan vagin a les urnes quin sentiment s’imposarà? El sobiranista o el
d’extrema dreta a l’estil Trump?
La fractura dins de l’unionisme és la gran carta de l’SNP per conquerir un cinquè mandat a Escòcia
Tot depèn, segons els analistes polítics, de la seva procedència. De si es tracta d’exvotants de l’SNP (nacionalista, amb quatre mandats consecutius) disgustats amb la seva gestió de la salut pública i l’educació, farts de les llistes d’espera als hospitals i les morts per drogoaddicció, irritats per la quantitat d’estudiants (fins a un de cada tres en alguns districtes) per a qui l’anglès no és l’idioma matern. O de si són exlaboristes i exconservadors que no volen saber res del sistema i la classe política tradicional, atrets per Farage com a alternativa a Keir Starmer i el Govern de Londres, per les mateixes raons per les quals Reforma UK lidera àmpliament les enquestes al conjunt del Regne Unit.
La divisió en l’unionisme és la gran carta a favor de l’SNP per conquerir un cinquè mandat i començar una tercera dècada en el poder a Escòcia, una cosa sense precedents. El suport dels nacionalistes ha baixat del cim d’un 47,7% a l’actual 30%, després dels escàndols de finançament que van determinar la caiguda de Nicola Sturgeon, i la desastrosa i breu gestió del seu successor, Humza Yousaf. Però el partit és el gran favorit per guanyar les
autonòmiques del maig a causa de l’enfonsament del Labour sota la gestió de Starmer, malgrat que el seu líder escocès Anas Sarwar és considerat competent.
Els conservadors fa dècades que no tenen bons resultats a Escòcia, però el Labour va derrotar l’SNP a les últimes eleccions a Westminster, i va reduir el seu botí d’escons a 37 a 9. Però des que l’impopular Starmer es va instal·lar a Downing Street, l’SNP s’ha estabilitzat (però a nivells més baixos dels que va arribar a tenir), mentre que nombrosos votants laboristes desencisats exploren altres opcions. Les enquestes suggereixen que Reforma UK, el partit de Farage, serà segon i es convertirà en l’oposició oficial, amb una bona collita d’escons gràcies al sistema de representació proporcional.
A més dels sobiranistes d’extrema dreta a l’estil Aliança Catalana, l’altra tribu que pot determinar qui mana a Escòcia a partir del maig, i si és o no amb majoria absoluta, són els unionistes progres d’esquerra desencisats amb el Labour. A l’hora de la veritat, donaran prioritat a la ideologia i es passaran a l’SNP (de centreesquerra i proimmigració) o que sobrevisqui la Unió?
A Jown Swinney, el líder de l’SNP i actual primer ministre, no li importa nedar contra corrent i defensar la immigració com un valor positiu, per la seva aportació neta a l’economia, la diversitat i la necessitat de mà d’obra que pagui les pensions i ocupi llocs de treball en un país amb una població molt envellida.