Pols dels metges al Govern central i les autonomies per un estatut propi
Xoc laboral
El col·lectiu no deixarà les vagues fins que s’assumeixin millores al salari i les guàrdies
Manifestació de metges i facultatius a Barcelona, una de les més nombroses juntament amb la de Madrid
“No hi ha marxa enrere. O un estatut propi o un estatut propi. Els metges necessiten un tractament laboral diferent del de la resta dels professionals sanitaris (infermeres, auxiliars, farmacèutics, portalliteres, tècnics...), perquè la seva responsabilitat és més gran que la de la resta, d’acord amb una formació que arriba als deu anys, i les condicions laborals (són els únics que tenen guàrdies, la resta van a torns) també són diferents. Ja n’hi ha prou”.
Aquest fragment és una part del discurs dels metges i els facultatius que han començat l’any amb la tercera vaga (de dues jornades, que s’acaben avui) en vuit comunitats autònomes (convocats per l’Apemyf, que aglutina una vintena d’organitzacions mèdiques sindicals i no sindicals). Per Metges de Catalunya, membre de l’ Apemyf, aquestes mobilitzacions deixen clar que persistiran en la lluita per aconseguir millores en les condicions de treball del personal mèdic i que es pactin en un espai de negociació propi per a aquest col·lectiu.
Els sindicats reconeixen que caldran entre dos i quatre anys per aconseguir un conveni
A l’ Amyts (els metges i els tècnics sanitaris de Madrid) hi insisteixen: “No pararem fins que tinguem un estatut propi, perquè les condicions en què treballem els metges no són acceptables”.
L’estatut propi que reclamen preveu una categoria superior a qualsevol professional sanitari amb uns salaris d’acord amb la responsabilitat, que les guàrdies siguin voluntàries, que computin com a hores extraordinàries i que comptin per a la pensió, i que es prevegi la jubilació anticipada.
L’equip del Ministeri de Sanitat (la gran majoria són metges, començant per la ministra, Mónica García) ni tan sols en vol sentir parlar, perquè la llei actual no ho permet (l’estatut marc és per a les professions sanitàries en conjunt, tot i que s’estableixen diferències segons categories). Però en cas que hi accedís, caldria, d’una banda, crear una taula específica de negociació (els sindicats mèdics que convoquen les vagues asseguren que no se senten representats a l’anomenat Àmbit de Negociació, integrat per les organitzacions sindicals Satse-FSES, FSS-CC.OO., UGT i CSIF). I això comporta temps.
I després? Es tractaria, doncs, de negociar una nova llei amb l’objectiu de crear un estatut propi. En el millor dels casos, entre dos i quatre anys. Hi hauria altres opcions que no passen pel Govern central, com ara que un grup parlamentari del Congrés dels Diputats registri una proposició de llei que impulsi una norma específica que reguli de manera expressa les condicions laborals dels metges. Per exemple, és el procés que es va seguir aleshores per tramitar la llei ELA.
Una altra opció és que un Parlament autonòmic demani al Govern central de debatre una norma específica, cosa que recull la Constitució. L’última vegada que el Congrés va acollir el debat d’una proposició de llei d’origen autonòmic va ser a principis de desembre. La Cambra va aprovar la presa en consideració de la proposta del Parlament de Cantàbria per modificar el text refós de la llei de l’ Estatut Bàsic del Treballador Públic.
Sigui com sigui, cap opció no és ràpida, ni de bon tros (parlem d’un període d’uns quants anys), si és que al final el Parlament hi dona el vistiplau. Perquè tant l’ estatut marc que actualment s’està negociant com si se n’aconsegueix un de propi per als metges necessiten el vistiplau del Congrés. I els sindicats mèdics creuen que, amb el panorama polític que hi ha actualment, aquest estatut, que substituiria l’últim, de fa 20 anys, no hi ha possibilitat que tiri endavant.