L’empresariat turístic surt en bloc contra l’increment de la taxa
Turisme
Hotels, apartaments i càmpings alerten de la pèrdua de competitivitat del sector
Turistes al centre de Barcelona, on es duplicarà l’impost de la Generalitat i el municipal
A Barcelona i fora de Barcelona. Hotelers, propietaris d’apartaments turístics i càmpings de tot Catalunya van sortir ahir en bloc contra l’increment de la taxa turística pactat pel PSC, ERC i Comuns. El projecte de llei, que està previst aprovar a finals de febrer, preveu duplicar la taxa turística que aplica la Generalitat i la taxa específica que imposa Barcelona (en un termini de 4 anys a 1 euro per any), i obre la porta a la resta de municipis catalans a aplicar el seu propi recàrrec. Les crítiques de l’empresariat no s’han fet esperar. Mantenen que aquest increment repercuteix directament en la seva competitivitat, que encareix les vacances dels mateixos catalans i que no distingeix entre temporada alta i baixa.
En el cas de Barcelona, la duplicació de la taxa autonòmica (un 75% es destinarà a promoció i un 25% a polítiques d’habitatge) i l’increment del recàrrec municipal (que passarà dels actuals 4 a 5 euros a partir d’abril, a 6 l’any que ve, 7 el 2028 i 8 euros el 2029) situen la ciutat com la segona capital europea, després d’ Amsterdam, amb la fiscalitat turística més elevada. La mesura, que està previst que s’aprovi al Parlament a finals de febrer, comportarà que a partir de l’abril un hotel de quatre estrelles de Barcelona apliqui una taxa per persona i nit de 8,40 euros (un 47% més cara que la vigent), que s’anirà incrementant a 1 euro per any fins als 11,40 euros.
“Tenim uns polítics que no pensen en el futur, ni en la consistència del sector; només pensen en el dia a dia”, manté Jordi Clos, president del Gremi d’Hotels de Barcelona. “Des dels anys noranta administració i sector hem fet un esforç conjunt per posar Barcelona al mapa i ara ja no compten amb nosaltres”, lamenta.
Barcelona serà, després d’Amsterdam, la segona ciutat europea amb més fiscalitat turística
Segons el representant hoteler, l’increment de la taxa “crearà una situació de desgast i deteriorament” que repercutirà en el turisme vacacional però especialment en el de congressos i negocis. “No estem sols, competim a Europa i també a Espanya i ni Madrid, ni Màlaga ni València apliquen taxa turística”, destaca.
A Barcelona cada client haurà d’abonar –amb els increments plenament aplicats el 2029– 11,40 euros (12,54 euros si s’aplica l’IVA). En canvi, a Roma, 7,50 euros; París, 8,40; Milà i Atenes, 10 euros; Lisboa, 4, o res a Londres i Múnic. Només una ciutat europea supera Barcelona. Es tracta d’ Amsterdam, que estableix un 12,5% sobre el preu de l’habitació, que oscil·la sobre els 18 euros als establiments de 4 estrelles.
Les al·legacions que va presentar el sector turístic per complet, des de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya fins a la Federació Catalana d’Apartaments Turístics, Foment del Treball, el Gremi d’Hotels de Barcelona, la Pimec o la Federació Catalana de Càmpings, “han estat totalment ignorades”, lamenta Jordi Clos.
El sector assegura que el recàrrec municipal derivarà en greuge comparatiu entre municipis veïns
Sí que s’han introduït uns punts que ERC reclamava, que no afecten Barcelona però sí la resta de localitats. El recàrrec municipal (no pas el de la Generalitat), que fins ara no s’aplicava en la resta de Catalunya, podrà establir quanties diferents en funció del codi postal i també en funció del període de liquidació (que és d’abril a setembre i d’octubre a març).
Tot i això, són novetats que no satisfan el sector. “El nostre rebuig és frontal, l’increment és profundament desencertat i perjudica el conjunt de la cadena econòmica vinculada al turisme, alhora que no respon als criteris d’estimulació de l’activitat econòmica, ni de desestacionalització”, va expressar ahir la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona, que representa el 90% de les places a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. A més, el sector alerta que obrir la porta al recàrrec municipal derivarà en greuge comparatiu entre localitats veïnes. I en el cas de Barcelona, encara serà més accentuat amb els municipis de l’àrea metropolitana.