Col·leccionistes de dones
George Simenon no anava al cinema, però el 1960 el van convidar a formar part del jurat del Festival de Canes, i la seva opinió va influir perquè La dolce vita de Fellini s’emportés la Palma d’Or. A partir de llavors, cineasta i escriptor van començar a cartejar-se, intercanviant admiració, rareses i egocentrisme. Disset anys més tard, la revista L’Express va propiciar una trobada entre tots dos, a propòsit de l’estrena de Casanova. En busco la foto: Fellini amb corbata granat i bufanda beix; Simenon amb abric de pèl enribetat en cuir, borsalino i pipa.
L’escriptor va admetre haver plorat amb l’escena de Casanova ballant amb una nina de cera, una estampa que invocava el buit derivat del sexe compulsiu. Cap al final de la xerrada, Simenon confessa: “Crec que jo he estat més Casanova que vostè. He tingut 10.000 dones des dels 13 anys”. D’aquella xifra, va admetre que 8.000 eren prostitutes: “No ho faig per vici sinó per necessitat de contacte”. Que Simenon es declarés puter consagrat no li va treure força al seu comissari Maigret, tan just, abnegat i fidel, que mirava les dones amb aquella por d’home petit.
El sexe lleig ha estat un clàssic del narcisisme portat al deliri en el cas dels genis
Abans de l’esclat del #MeToo, algunes revistes masculines es van aficionar a les llistes, no dels més sexis o atractius sinó dels més fornicadors. Autèntiques llegendes del sexe, en un temps en què les conquistes eren com trofeus, nues de sentiment, confessaven les seves gestes. Warren Beatty va donar la xifra de 12.775 al seu biògraf, i Woody Allen va anunciar que volia reencarnar-se en el tou dels seus dits. Tot semblava molt divertit fins que amb Anita Hill es va visibilitzar l’assetjament sexual, un delicte que abans no existia.
L’acudit verd va entrar en decadència i la igualtat va forjar un nou marc ètic. Tot i així, la reputació dels famosos faldillers no es va ensorrar. En aquells rànquings sempre hi era Julio Iglesias, el nostre Julio, i tan naturalitzat estava el seu art de seductor impenitent que el seu públic es trencava de riure quan s’encastava a les presentadores. De mil a tres mil es xifren els seus actes sexuals i, segons ElDiario.es, no tots van ser consentits. El relat s’assembla al d’aquella model de 17 anys, Vaitiare; trios, cocaïna, brutícia existencial. El buit de Simenon.
El sexe lleig ha estat un clàssic del narcisisme portat al deliri en el cas dels genis. D’aquí que sigui tan habitual anomenar-los monstres.