
El revés de la trama a Veneçuela
Un. Què els passa als Estats Units? S’enfronten a un problema greu. Aquest any el Govern federal desemborsarà 950.000 milions de dòlars en interessos del deute, gairebé un 19% dels ingressos totals. I se’ls acosta un mur de venciments de més de nou bilions de dòlars a finals d’any, que obligarà a refinançar un terç del deute públic. El secretari del Tresor, Scott Bessent, no aconsegueix que els compradors habituals –bancs centrals estrangers– adquireixin prou deute nou. Al contrari, els grans tenidors redueixen l’exposició. Així, la Xina ha retallat les tinences de bons del Tresor des d’1,3 bilions el 2013 a 759.000 milions avui. Això reflecteix l’estratègia de desdolarització de Pequín. En suma, Washington pateix un cost del deute creixent i una demanda externa en descens, fet que suposa un risc de deute a l’economia occidental i global de proporcions històriques, ja que –com va dir Ben Bernanke als europeus als anys setanta– “els nostres dòlars són els vostres problemes”. El globus pot explotar de cop i volta, i l’única manera d’afrontar-ho és disposar de recursos naturals, per la qual cosa el cas de Veneçuela és una peça d’aquest puzle.

Dos. Canvis al negoci petrolier global per la irrupció de la Xina. El domini del dòlar s’ha debilitat com a moneda de referència exclusiva a les transaccions d’hidrocarburs. La Xina ha reduït les compres en dòlars. Més del 70% de les importacions d’energia ja es paguen en altres divises. Pequín utilitza iuans i altres mitjans de pagament, cosa que implica que molts petrodòlars ja no tornen al circuit financer dels Estats Units, com solia passar fins ara. La tendència es veu reforçada per altres països.
Tres. El paper de Veneçuela. Veneçuela s’havia convertit en el laboratori de l’estratègia energeticofinancera de la Xina: fa més d’un any que venia petroli a la Xina en monedes alternatives. El seu Govern cobrava per les exportacions de cru en iuans i criptomonedes estables. I una gran part d’aquests ingressos romanien invertits o dipositats a la Xina, a cobert d’accions legals o financeres occidentals. Això permetia eludir el dòlar i el sistema bancari tradicional, mitigant l’impacte de les sancions. L’experiment ha estat satisfactori fins ara. I altres països (l’Iran i Rússia) han implementat pràctiques similars de cobrament en criptodivises o monedes locals.
Els EUA han fet una acció desesperada per reconduir una situació que se’ls ha escapat de les mans
Al setembre del 2025 la Xina va absorbir aproximadament el 84% de les exportacions petrolieres de Veneçuela. A més, una empresa xinesa (China Concord) va invertir 1.000 milions de dòlars en camps petroliers veneçolans, amb vista al mercat xinès al marge del sistema occidental. Aquest escenari ha alarmat Washington, ja que soscava dos pilars històrics: a) El cicle pel qual els petrodòlars de les vendes globals de petroli acabaven en actius financers nord-americans. B) La influència que els Estats Units exercien mitjançant sancions unilaterals.
Quatre. Resposta dels Estats Units. Davant aquest desafiament, l’Administració nord-americana ha desplegat accions diplomàtiques insistents, mesures punitives i, fins i tot, ha assajat l’escalada militar dissuasòria, però no ha evitat un rebuig creixent i generalitzat al dòlar i als seus bons del Tresor. Això ha suposat per als Estats Units una pèrdua d’influència global, que ha fet possible que potències emergents globals i regionals se sentin encoratjades per desafiar l’hegemonia del dòlar i promoure un ordre multipolar en comerç i finances. Tot això sense comptar amb l’erosió de la base política interna (MAGA) que comporta aquesta decadència en l’àmbit internacional.
Cinc. Conclusió: tallar en sec. El que s’ha exposat fins aquí, pres molt lliurement d’un encertat informe de l’empresari basc Emiliano López Atxurra, emmarca bé l’agressió recent dels Estats Units a Veneçuela, amb l’ocupació posterior de facto. Els Estats Units han volgut tallar en sec. Ha estat una acció desesperada per reconduir una situació que se’ls ha escapat de les mans, i el control de la qual no recuperarà mai. El món avui és massa complex per a un sol imperi. S’ha acabat.
