L’Iran no és Veneçuela
En el seu esbojarrat pla per arreglar el món en quinze dies, Donald Trump ha posat l’ull a Mèxic i Veneçuela per posar fi al narcotràfic, a Nigèria per les matances de cristians, a Síria pels rebrots de l’ Estat Islàmic, a Cuba i Nicaragua perquè són comunistes, a Grenlàndia per ampliar el territori dels Estats Units i a l’ Iran perquè el règim islamista patrocina els grups terroristes de la regió.
Amb el règim dels aiatol·làs reprimint a matadegolla una revolució popular per a la qual no tenen solucions per oferir als iranians, el president Trump està temptat de clavar el cop de gràcia a la seva nèmesi a l’ Orient Mitjà. Però l’ Iran no és Veneçuela. Tots dos països són petroliers, dictadures i adversaris declarats dels Estats Units. A partir d’aquí tot són diferències.
La població iraniana està tipa de la catastròfica economia, la repressió ideològica i la matança d’opositors al règim
La identitat iraniana es remunta a l’imperi persa i aspira a l’hegemonia a l’ Orient Mitjà. Controla l’estratègic estret d’Ormuz, per on transita la major part del comerç marítim mundial, és al costat d’Israel, a prop de Rússia i la Xina li compra el petroli. A més, té un exèrcit modern i ben equipat, en el qual s’inclouen els 125.000 fanàtics de la Guàrdia Islàmica, amb capacitat tecnològica per obtenir la bomba atòmica. Però el seu actiu principal és la religió.
L’ Iran és el centre planetari del xiisme, una de les branques principals de l’islam i que congrega més de 300 milions de fidels, entre el 10% i el 15% dels musulmans del món. De la seva ideologia integrista beuen els principals grups armats que operen a l’àrea: Hizbul·lah al Líban, Hamàs a la franja de Gaza, els huthis al Iemen o les milícies de l’ Iraq i Síria. Tots patrocinats i armats pel Govern iranià i convertits en una força d’atac contra els seus adversaris polítics i religiosos, Israel i l’ Aràbia Saudita, sobretot.
Encara que delmades per les operacions del servei d’intel·ligència israelià, aquestes organitzacions disposen d’una capacitat operativa notable, com demostra la resurrecció de Hamàs a Gaza una vegada acabada la guerra amb Israel. I tampoc no és menor la dispersió de cèl·lules dorments disposades a actuar contra el Gran Satanàs així que rebin instruccions.
L’ Iran té un dels índexs de joventut més alts del món i la seva població està tipa de la catastròfica economia, la repressió ideològica i la matança d’opositors al règim. Eliminar la dictadura dels turbants és l’única sortida. Encara que l’ Iran no sigui Veneçuela.