Els noms propis del retorn de ‘Lo de Évole’
Évole
El programa avui obre temporada amb Manuel Carrasco com a primer convidat
Évole i Carrascod urant la presentació de la nova temporada a Sevilla
L o de Évole torna aquesta nit amb Manuel Carrasco com a primer convidat de la setena temporada i consolidat com un dels formats més reconeixibles i sòlids de La Sexta. El programa va tancar l’anterior lliurament com l’espai més vist de la cadena per sisè any consecutiu, amb una mitjana del 8,6% de quota i 1,1 milions d’espectadors. Presentat i codirigit per Jordi Évole, torna a apostar per entrevistes en profunditat que van més enllà de la conversa convencional.
La nova temporada tindrà 12 entregues: sis entrevistes ja estan gravades i dues més tancades, tot i que pendents de rodatge, mentre que la resta s’anirà anunciant properament. Ara per ara no hi ha polítics entre els noms confirmats, però Évole admet que s’està negociant amb algun. Això sí, hi ha una entrevista que li faria molta il·lusió però que descarta completament: “La d’Isabel Díaz Ayuso no arribarà mai, ja t’ho dic ara”.
Manuel Carrasco
L’elecció de Carrasco per obrir temporada neix d’una experiència personal viscuda en un festival de música de les illes Canàries. Évole hi va actuar amb el seu grup i, quan va acabar, se’n va anar a sopar sense intenció d’escoltar Carrasco. Des de la zona de les parades de menjar va començar a sentir el concert i de mica en mica es va sentir conquerit per l’actuació. “Un cantant d’aquesta transversalitat sol evitar mullar-se, però vaig descobrir que ell sí que es mullava i que era un paio molt compromès; a més, feia anys que no veia algú connectar amb el públic d’aquella manera”. Aquella sorpresa és la que vol transmetre a l’espectador en l’estrena de temporada, en una entrevista gravada a Londres que recorre els orígens humils de l’artista, el seu pas per Operación triunfo i la seva manera d’entendre l’èxit sense perdre l’arrelament.
Lola Herrera
Als 90 anys, Lola Herrera “és una d’aquelles persones de les quals ja no queden”, la defineix Évole. Nascuda un any abans de l’inici de la Guerra Civil, el seu relat passa per la postguerra, la dictadura i la transformació cultural del país. En un moment en què ressorgeixen nostàlgies mal enteses, el programa posa el focus en el seu testimoni. “Està molt bé que algú parli de les misèries dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, que ara alguns idealitzen per pur desconeixement”.
Fernando Tejero
El 2003, l’actor va viure un èxit fulgurant gràcies a Aquí no hay quien viva i Días de fútbol , que li van canviar la vida en tot just una setmana. “Va ser un boom brutal que el va afectar moltíssim”, apunta Évole. Tejero parla d’una infantesa complicada i d’un procés personal marcat per l’exposició mediàtica. “És un relat dur, però alhora veus que és un home que ha sabut sobreposar-se i que té un afecte enorme de la gent. Poques vegades he anat amb algú a qui hagin parat tant pel carrer”.
Alba Flores
“Per mi representa la versió més punky de la família Flores”. A més de parlar del documental sobre el seu pare, Antonio Flores, la conversa s’endinsa en la seva visió de la vida i del feminisme en particular i inclou moments inesperats com una trobada amb la seva mare al Rastro de Madrid i una altra amb la seva cosina Elena Furiase. El tancament arriba amb una conversa amb la cineasta Carla Simón sobre com transformar l’experiència personal en creació artística.
Juan José Millás
Entrevistar aquest escriptor i columnista era un deute pendent per a Évole: “Tenia moltes ganes de conversar amb ell i ha estat un luxe passar quatre dies a la seva casa d’ Astúries. Ha estat un dels rodatges que més he gaudit”. Millás, apunta el periodista, ofereix una mirada única sobre la realitat. “És com si tingués una muntanya exclusiva des de la qual observa la vida a la seva manera. A mi em sembla un geni”, admet Évole.
Loles León
L’actriu nascuda al barri de la Barceloneta “representa el cinema espanyol dels últims 40 anys, sense exagerar”, afirma Évole. Més enllà de la seva imatge pública, el programa descobreix una actriu amb una profunda anàlisi de la professió. “Crec que és l’única actriu que ha treballat tant amb el nostre director més internacional, Pedro Almodóvar, com amb el més comercial, Santiago Segura”.
Manu Sánchez
El còmic és un ídol a Andalusia, capaç d’omplir teatres de més de 2.000 butaques cada setmana. “A la seva terra és el que era Andreu Buenafuente a Catalunya abans de fer el salt nacional”, compara Évole. L’entrevista es va gravar a l’ auditori de la Cartuja de Sevilla, amb entrades esgotades en menys de 24 hores per una causa benèfica. “Vull descobrir-lo per a a la resta d’ Espanya”, reconeix.
Iñaki Urdangarin
Pendent d’enregistrament, aquesta entrevista apunta a ser una de les més delicades de la temporada. “Poca gent pot explicar el que ha viscut ell. M’agradaria que l’entrevista se centrés en la dimensió humana d’una trajectòria única”, assenyala Évole, que considera que Urdangarin va ser un cap de turc. “M’interessa el relat humà d’algú que ho ha perdut tot i ha hagut de reconstruir-se”.
Loquillo
El cantant forma part de la memòria vital d’Évole. “Va ser el primer concert de la meva vida, amb 15 anys”, recorda. Un recital multitudinari al Sot del Migdia que va marcar tota una generació, encara que no hagi ocupat mai el lloc que mereix en l’imaginari col·lectiu, denuncia Évole. L’entrevista, també per rodar encara, abordarà la seva trajectòria i la seva manera d’entendre la música i la vida. “És una persona que no té problemes a l’hora de dir el que pensa”.