Les Balears desbanquen Catalunya com a primera destinació del turisme estranger
En temporada alta
Les arribades a l’estiu creixen a les illes, mentre que el sector català perd visitants
Turistes a Barcelona aquest estiu
Les Balears han desbancat Catalunya com la comunitat autònoma líder en turisme estranger durant la temporada alta, una situació que el sector avalua amb atenció per la por de pèrdua de competitivitat. El territori català ha estat històricament la primera destinació per als visitants internacionals a Espanya, tant en el conjunt de l’any com a l’estiu. Ara bé, la pandèmia de la covid va marcar un punt d’inflexió.
El 2020 i el 2021, encara amb fortes restriccions a la mobilitat en marxa, l’arxipèlag es va posar al capdavant. Empresaris del ram i responsables polítics catalans assenyalaven llavors que es tractava d’una “flor d’un dia” a causa de l’excepcionalitat de la covid. “Tornarem a ser líders”, repetien diverses fonts llavors. Tot i això, la situació s’ha consolidat. Catalunya ja no és la comunitat que més viatgers estrangers atreu del juny al setembre, indica l’últim informe sectorial sobre turisme de CaixaBank Research, amb les conseqüències que això té sobre la despesa.
En total, les illes van rebre més de 9,5 milions de turistes internacionals en temporada alta, un 2,3% més que durant el mateix període de l’any anterior. La diferència és encara més notable si es compara amb l’estiu del 2019, amb un creixement del 10% –vegeu gràfic–.
Per contra, Catalunya ha perdut un 4,2% de viatgers estrangers en sis anys, fins a arribar als 8,56 milions el 2025. Es tracta de la comunitat amb la caiguda més gran respecte al 2024. La segueix Madrid, amb un descens de l’1,2% interanual, si bé creix un 18,4% davant el 2019.
Tot i que descendeixen els viatgers entre el juny i el setembre, Catalunya continua líder durant l’any
L’anàlisi de CaixaBank Research a través de les dades de l’ INE destaca així mateix l’ascens d’ Andalusia. La comunitat que presideix Moreno Bonilla encapçala l’increment d’arribades de turistes estrangers a l’estiu del 2025, amb 300.000 visitants addicionals, fins a arribar als 6,2 milions. D’aquesta manera, s’ha situat com la tercera autonomia més visitada.
A priori, el fre al creixement turístic a Barcelona s’alinea amb l’estratègia de prioritzar la qualitat davant la qualitat. Fa anys que les principals empreses del ram i els governs aposten per buscar un turisme de més valor. És a dir, menys turistes que gastin més.
Però si bé és cert que la despesa total va augmentar a Catalunya un 3% interanual durant la temporada alta del 2025, l’increment queda per sota de l’evolució de la inflació. A més, es tracta de l’augment més modest entre les regions que més turisme internacional concentren a Espanya.
Pel que fa a la despesa mitjana diària, va créixer un 5% interanual en territori català, més en línia amb el creixement de la inflació turística en aquell període, però semblant a la mitjana del país (6%). Andalusia sobresurt una altra vegada en aquest indicador, ja que la despesa diària va créixer un 10% a l’estiu, lluny de la comunitat on més va augmentar. En el conjunt de l’any, Catalunya sí que continua com la primera destinació del turisme estranger, cosa que indica una desestacionalització de l’activitat que dona estabilitat a l’ ocupació.
Barcelona i altres províncies mantenen la despesa, però per sota de la inflació
El fenomen és general a tot Espanya. L’anàlisi de CaixaBank mostra que, tot i que els mesos d’estiu continuen sumant el volum d’activitat més important, creix de manera sostinguda el pes dels viatges fora de temporada alta. L’interès per destinacions rurals, verdes o menys massificades –el País Basc, La Rioja, Navarra o Castella-la Manxa– també va a l’alça, mentre que les destinacions clàssiques de sol i platja mostren una evolució més estable. La diversificació territorial comença així a convertir-se en una dinàmica real del mercat.
L’altre gran vector de canvi és el perfil del viatger. Guanya pes el turista de luxe, el sènior o de llarga distància, que concentra una part molt alta de la despesa. Malgrat que representa amb prou feines un 3% dels turistes, el segment prèmium aporta entorn del 20% del desemborsament presencial. Si un viatger convencional gasta uns 46 euros diaris, un d’adinerat gasta una mitjana de 731 euros.
Un altre dels col·lectius que està impulsant el turisme a Espanya, especialment a les àrees rurals i fora de temporada alta, és el de persones grans. Ja concentren el 16% de la despesa i mantenen actives destinacions que sense ells caurien en l’estacionalitat.
Per a aquest any, les perspectives continuen sent positives malgrat les tensions geopolítiques i l’alentiment de l’economia dels principals emissors de viatgers per a Espanya, com Alemanya o França.
L’arxipèlag ha crescut un 10% en sis anys i ja concentra el 23% de tota l’activitat turística
CaixaBank estima al seu informe que el PIB turístic creixerà un 2,5% el 2026 i un 2,7% el 2027, ritmes comprables als de l’any passat i que suposen reprendre els nivells d’abans de la pandèmia. El pes del sector augmentarà així lleugerament per sobre del 13% del PIB. El turisme, doncs, es manté com un motor de l’economia del país.