Al racó de pensar
FUTURS IMPERFECTES
La ignorància és molt atrevida i, de vegades, no només presumim del que desconeixem, sinó que denunciem el que no sabem. En política això és una cosa tan freqüent que ni tan sols està penalitzada ni als reglaments, ni a les urnes. Hem oblidat aquella sentència de Confuci que establia que el coneixement és saber què sabem i també saber el que no sabem. I és una pena, perquè, com va escriure Huxley, la ignorància és una cosa superable, però cal posar-hi esforç. I una mica de lectura.
L’última setmana, Carolina España, consellera d’Economia d’Andalusia, va merèixer ser enviada al racó de pensar, després d’afirmar amb l’arrogància pròpia de qui espera l’aplaudiment dels seus: “El model de finançament de Montero dona xampany i caviar als independentistes i a la resta dels espanyols, el menú precuinat i sense postres”. És possible que la senyora España necessiti viatjar més.
La consellera andalusa diu que el nou model és caviar i xampany per als catalans
No li aniria malament fer un volt per Catalunya per adonar-se que els seus habitants no lliguen els gossos amb llonganisses, ni aspiren a fer-ho en el futur. Però és que, a més, Andalusia apareix com la comunitat més afavorida amb el nou sistema que proposa el Govern central. La Junta s’ha permès set rebaixes en impostos en les dues legislatures de Juanma Moreno, entre les quals, la bonificació del 100% de l’impost de patrimoni. Es podria pensar que els andalusos van sobrats d’ous d’esturió i d’escumosos francesos, amb aquestes regalies.
Pedro Sánchez declarava diumenge en aquest diari que totes les comunitats acabaran acceptant el model de finançament, que fa dotze anys que no es renova, “perquè ningú no rebrà menys del que rep” i perquè a més tiraran endavant el quitament del deute que pesa com una llosa sobre les autonomies. És cert que Alberto Núñez Feijóo està marcant de prop els seus barons perquè no s’apuntin a la proposta de l’Executiu. Però està obligat a presentar com més aviat millor un nou sistema alternatiu, que millori la proposta socialista. I no li compraran que s’aculli a aquella brometa mexicana que diu que aprima menjar caviar sense pa i xampany sense bombolles. Totes voldran engreixar les seves arques sense restriccions de cap mena.