Trump vol que la Junta de Pau de Gaza gestioni altres conflictes
El futur de la governança mundial
Molts líders mundials desconfien de la proposta del president dels Estats Units
Vladímir Putin
De Gaza a tots els conflictes del món. És la idea feliç de Donald Trump per a la seva Junta de Pau, un organisme creat inicialment per supervisar la governança de la franja després de la guerra, però que aspira a mediar en més disputes. El text, a què diversos mitjans com el Financial Times han tingut accés, no esmenta l’enclavament palestí, però sí la necessitat d’una estructura “internacional de construcció de la pau més àgil i eficaç”, en una referència velada a les Nacions Unides.
Els últims dos dies, els principals líders mundials han rebut invitacions per afegir-se a aquest panel d’alt nivell. Segons un funcionari de la Casa Blanca, el nivell superior de la junta estarà integrat “exclusivament” per caps d’Estat i de govern, sota el lideratge directe de Trump, que concentrarà amplis poders, incloent-hi el control de l’agenda, els fons i veto de facto sobre les decisions adoptades per majoria.
França rebutja la proposta, Hongria s’hi afegeix “amb honor” i Israel qüestiona la presència de Turquia
La proposta, però, no és gratuïta: els estats membres només podran superar el límit de tres anys de mandat si aporten almenys 1.000 milions de dòlars durant el primer any de funcionament de la junta. La circulació de la carta va tenir lloc després que diversos funcionaris dels Estats Units plantegessin la possibilitat que el nou organisme intervingui com a mediador en focus de tensió com Ucraïna i Veneçuela.
Segons fonts de l’agència Bloomberg, Trump vol que la constitució i el mandat del comitè se signin dijous al Fòrum Econòmic Mundial de Davos.
La iniciativa ha despertat recels en moltes capitals. Des de Moscou, el president rus Vladímir Putin va confirmar que havia rebut la invitació, però ara per ara evita pronunciar-se i demana “aclarir els matisos” de la proposta. El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, aliat de Rússia, també ha estat cridat a unir-se al grup.
Altres figures clau de l’escenari internacional, com ara la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hi han estat convidades i mantenen la seva resposta en suspens, mentre que diversos governs de la Unió
Europea insisteixen en la seva afecció a la Carta de l’ONU com a pilar del multilateralisme. En aquest sentit, França ja va confirmar que no té intenció d’entrar a la junta en les condicions actuals fixades pels Estats Units, i va precisar que continuen compromesos amb un alto el foc i amb la fixació “d’un horitzó creïble per als palestins i per als israelians”.
Fins ahir dilluns al vespre, l’únic cap de govern que va donar el vistiplau a l’invent de Trump va ser un dels líders més propers al Kremlin a Europa, el primer ministre hongarès Viktor Orbán. Ho va confirmar el ministre d’Exteriors d’ Hongria, Péter Szijjártó, que va qualificar d’“honor” la invitació.
Més enllà de les grans ambicions del líder dels Estats Units, la Junta de Pau se centrarà, de moment, en la implementació de la segona fase de l’alto el foc a Gaza. La mesa dels alts mandataris estarà per sobre del Consell Executiu de la franja –també presidit per Trump i sense cap membre palestí–, que supervisarà els processos vinculats a l’estabilitat i la governança de l’enclavament durant l’etapa posterior al conflicte.
Sota aquesta estructura operarà un comitè nacional per a l’ administració de Gaza ( CNAG) de dotze tecnòcrates palestins que s’encarregaran del dia a dia de la franja en substitució de Hamàs. El gazià i membre de l’ Autoritat Palestina Ali Saath ha estat designat president de la institució.
Malgrat els forts vincles entre Tel-Aviv i Washington, Israel no ha acceptat la pertinença a la Junta de Pau, i ha criticat les invitacions a països que considera enemics, com ara Turquia o
Qatar.
S’espera que a les moquetes de Davos, a Suïssa, es decideixi la viabilitat del mecanisme de pau de Trump. Mentrestant, a Gaza, Abu Ismail Hammad fa servir un simple tamís per buscar els cossos de la dona i els fills entre un mar de ruïnes que la diplomàcia trigarà molt a reconstruir.