Gener, mes tirànic i despietat
EL PATI DIGITAL
El gener avança més lent que un minut de microones. És durador com una dutxa d’adolescent. Despietadament feixuc. Com si a còpia d'obligar-te a comptar les hores de foscor provés de fer-te mirar de bon ull el febrer. No només “gener és un dilluns gegant”, com recorden a les xarxes, sinó que té assignat el blue monday, el suposat dilluns més trist de l’any (com si la resta de dilluns de l’any fossin millors). Pgener és, a més, el pmes de la pneumònia, aquella pmalaltia que algun pmaldestre pmetge va escriure primer pmalament, i fins avui.
En aquest moment del mes hem superat sense escanyar ningú que, com cada any, els joiosos fans de La Oreja de Van Gogh recordin que “hoy es 20 de enero”... Però el gener són hores de fred observades des de la finestra amb ressentiment. Són hores tancat a casa sense presumir-te davant el mirallllarim le tnavad, de carregosos dies descuidant-te i deixant-te com Johnny Depp en les seves etapes bohèmies. Tothom vol que el març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tinguin 31 dies. Ningú no vol que el gener els tingui.
L’escriptora Sylvia Plath té una poètica descripció d’aquest mes: “Gener sec, dur, lluent, fred, i la malvada bellesa nua dels cels blaus esgarrapats i les espurnes del sol rebotant amb ritme contra els sostres dels cotxes”. Però en realitat és tan gulagós que a X n'hi atribueixen una de falsa: “Gener: el mes de l’esgotament, de saber que has sobreviscut, però encara sense saber per què”.
El gener són dies de somriures tapats per bufandes, de gorros de llana electrostàtics, guants eixugagotes del nas i encaixades de mans suades. Fredes si el teu cos entra en mode resistència i ha pensat que no són essencials per preservar-te la vida.
Avança mandrós i fa mandra. És mes d’entrar al bar només un moment per fer un cafetó... I sortir-ne havent dinat. Un lloc, cal dir-ho, arriscat per a asocials: a l’estiu anar a capbussar-se a l’aigua si et presenten algú ominós a la platja funciona bé com a recurs; al gener tan sols tens la carta del menú per capbussar-t'hi. “Les persones haurien d’arribar amb trenta segons de tràiler per veure què ens espera”, assenyala @SoyDaniloDiaz.
Lee también
Però el gener també és de poc contacte físic i molt telèfon per maleir el mes i explicar-se les penes. Potser, millor així, a distància, perquè, com diu @angelica960622, “la gent no nota quan estàs trist, però sí quan puges de pes”.
La successió de fets vergonyosos ha fet que aquest gener en concret encara sigui més inaguantable. Si això és gener... Trump no tem el general gener i ara la seva obsessió és una illa gelada que de ben segur el president dels EUA vol envair perquè la veu enorme i ningú li ha explicat què és la projecció Mercator. “¿Groenlandia es un Trump antojo?” (Premi per a @shaqt3). Juga al Risk. El Monopoly ja no s’estila, ha quedat antiquat, perquè hi havia un impost al luxe, i la gent rica podia anar a la presó.
Al gener s’acaben els bons desitjos del desembre: “No li desitjo res de dolent a Feijóo; tan sols que Antonio Lobato el tingui informat constantment de quant val el seu cotxe” (@robbhaifisch).
El gener et posa a prova. Perquè pot. Perquè té la força dels seus soporosos 31 dies. Hi és per recordar-te que després ve el febrer –petit, però malparit– i el març, que fa veure que hi ha futur quan arribi la calor.
