La compra de Grenlàndia
No recordo un president nord-americà que parlés amb tanta arrogància i amb un complex de superioritat tan humiliant respecte a aliats amb qui els Estats Units han compartit pactes militars, econòmics i polítics. Va criticar fins i tot Suïssa, on se celebra el fòrum mundial a la ciutat de Davos.
Va parlar una hora i dotze minuts remarcant totes les bondats possibles del seu país. No vol utilitzar la força per annexionar-se Grenlàndia, però va deixar molt clar que la potència militar dels Estats Units protegiria millor la gran “illa de gel” que Dinamarca. Un argument molt discutible perquè els països no es compren ni es venen. Va demanar el començament de negociacions immediates amb Copenhaguen per adquirir aquella terra àrtica, que, segons ell, va ser ocupada per les tropes nord-americanes en la guerra mundial i va ser retornada a Dinamarca.
Trump diu que si Dinamarca es nega a vendre l’“illa de gel”, ho recordarem
Ara la vol per als Estats Units per raons de seguretat nacional. Va insistir diverses vegades en el fet que l’OTAN ha tractat malament el seu país i que ell és el comandant en cap de l’Aliança. Certament, ho és i Europa desperta d’un llarg somni de placidesa en adonar-se de quanta raó tenia el filòsof alemany Peter Sloterdijk quan va escriure que “la lliçó traumàtica que va aprendre Europa el 1945 rau en la humiliació infligida pels seus alliberadors”. Encara que la veritat és que el Vell Continent no havia viscut mai un període tan llarg de pau, prosperitat i llibertats.
Hem entrat en un temps nou que possiblement va molt més enllà de la presidència de Trump. L’OTAN continuarà dreta però malmesa i la defensa europea haurà de dependre dels europeus. El primer ministre canadenc, Mark Carney, ho va dir molt subtilment: “No seiem a taula sinó que som el menú”. Es pot ser petit però no insignificant.
Trump vol compartir els valors europeus, però amb els seus criteris. No va parlar malament de Putin i sí que ho va fer burlescament de Macron. Respecta més Rússia que Europa. Insisteix que ha acabat vuit guerres, quines?, però la d’Ucraïna depèn que Putin i Zelenski ho vulguin.
A Europa ens hem de preparar per a l’esforç i el sacrifici. Draghi ho va repetir ahir: o som més forts militarment, econòmicament i política o serem devorats pels nostres enemics que són molts. Les regles del joc han canviat i també les estratègies globals.