Una fossa comuna de Jordània on van enterrar centenars de cossos en dies revela l'impacte de la primera pandèmia registrada de la història
Arqueològia
La Pesta de Justinià va provocar milions de morts en l'Imperi Bizantí entre els anys 541 i 750
L'antic hipòdrom de Jerash, lloc que es va utilitzar com a fossa comuna per a les víctimes de la pesta
“Una plaga plana sobre nosaltres” es repetia una vegada i una altra a l'antiga Jordània fa 1.500 anys. Els morts s'amuntegaven per tot arreu a causa d'una misteriosa malaltia que començava a delmar aquesta societat del Llevant mediterrani i que amenaçava de deixar marcada tota una civilització.
Segles després sabem que aquell devastador brot era part de la Pesta de Justinià (541-750 d.C.), que va matar milions de persones en l'Imperi Bizantí i es va convertir en la primera pandèmia registrada de la història de la qual es coneix la causa: el bacteri Yersinia pestis, que provoca la Pesta Negra (o Bubònica).
La primera fossa comuna de la pesta
Experts de la Universitat del Sud de Florida han analitzat el primer jaciment on s'ha confirmat una fossa comuna de pesta. El lloc es troba a Jerash, al nord-oest de Jordània. Allà es van enterrar centenars de cossos en qüestió de dies. L'impacte de la malaltia va ser devastador.
“Volíem anar més enllà de la identificació del patogen i centrar-nos en les persones afectades, qui eren, com vivien i com es manifestava la mort per pandèmia en una ciutat real”, recorda la doctora Rays H. Y. Jiang, autora principal de l'article publicat a la revista Journal of Archaeological Science.
Durant la Pesta de Justinià, els afectats vivien en comunitats diverses i sovint desconnectades. Però la plaga els va unir en la mort, amb innombrables individus dipositats ràpidament sobre capes de restes de ceràmica en un espai cívic abandonat.
L'equip d'investigadors ja havia publicat dos estudis anteriors centrats principalment en el bacteri Yersinia pestis, un patogen que causa formes mortals de pesta. Aquesta nova feina, tot i això, es va centrar en el seu impacte a curt i llarg termini en una societat antiga.
Lee también
Les fonts històriques descriuen l'existència d'una plaga generalitzada al món bizantí, però moltes possibilitats d'enterraments massius han estat al terreny de l'especulació. Jerash és el primer jaciment on s'ha confirmat una fossa comuna de pesta, tant de manera arqueològica com genèticament.
Els arqueòlegs descriuen el lloc com un esdeveniment mortuori únic, totalment diferent dels cementiris cívics habituals, que augmenten de mida amb el temps. A Jerash l'impacte va ser immediat, una autèntica ‘explosió’ de víctimes que va sacsejar tota la societat.
Aquesta troballa canvia la percepció sobre la Primera Pandèmia de dues maneres importants. “Proporciona evidència directa de mortalitat humana a gran escala i ofereix una perspectiva de com les persones es van desplaçar, van viure i es van tornar vulnerables dins de les ciutats antigues”, expliquen.
La fossa comuna també ha ajudat a resoldre un enigma llarg temps debatut: per què la història i la genètica mostren que les persones es van desplaçar i es van barrejar amb el temps, mentre que altres evidències assenyalen que les comunitats antigues eren principalment locals.
Un enigma sense resoldre
El comerç, la migració i els imperis van unir a les persones a tot Orient Mitjà, però la majoria dels enterraments suggereixen que les persones van créixer on van ser enterrades. Jerash ha permès resoldre aquesta qüestió demostrant com les dues coses poden ser certes.
La migració solia ocórrer gradualment al llarg de generacions i solia diluir-se dins de les comunitats, la qual cosa dificultava la seva detecció en cementiris convencionals. Tot i això, durant una crisi, les poblacions mòbils es concentraven sobtadament, la qual cosa permetia que els patrons de moviment a llarg termini es fessin visibles en un instant.
L'evidència trobada suggereix que els individus enterrats a l'antic hipòdrom de Jerash formaven part d'una població mòbil que es va integrar a la comunitat urbana més àmplia de l'antiga Jordània, normalment dispersa pel paisatge, però reunida en una única fossa comuna per la crisi.
“Les pandèmies -diu Jiang- no són només esdeveniments biològics, sinó també socials. La malaltia es relaciona amb la vida quotidiana, el moviment i la vulnerabilitat, revelant qui és vulnerable i per què, patrons que encara determinen com les pandèmies afecten les societats avui dia”.
L'objectiu dels experts és ajudar a comprendre no només com sorgeixen i es propaguen les epidèmies, sinó també quin és el seu impacte en la vida humana i les respostes cíviques. En el passat van proliferar en ciutats densament poblades, amb els viatges i els canvis ambientals, igual com els patògens en l'actualitat.