Per què ens fem fatxes
Els sondejos apunten a Europa l’ascens generalitzat de la ultradreta. A Espanya, a més, anticipen la desfeta sociata amb la joventut lliurada a l’extrema dreta espanyola o a la seva variant independentista catalana.
Té causes objectives: la prosperitat espanyola és en forma de K i als joves els toca la línia descendent, perquè cobren de sou menys que la gent gran de pensió i s’han d’esperar a ser-ho per comprar o almenys heretar un habitatge.
Però què ens empeny avui a elegir els que davant problemes complexos i de gestió difícil prometen solucions ràpides, fàcilment comprensibles i... Falses?
Rellegeixo Contra el feixisme d’Umberto Eco a la recerca d’explicacions i constato que fatxes i feixismes van canviant per èpoques, però amb un guió semblant:
1) Una gran confusió. Abandonen els debats pausats i les cessions mútues, com les del seu pitjor moment, que va ser el de la nostra transició, per substituir-los per un soroll incessant de fakes i improperis premiats per likes i recirculació creixent en l’era digital.
La incògnita és si les ultradretes modernes seran fidels als seus promotors antieuropeus o als seus països
2) En la confusió tenim por. I contra la por proposen la seguretat d’un passat idealitzat d’ordre i harmonia dels d’aquí, avui amenaçat pels bàrbars de les pasteres. Barregen elements històrics, religiosos i de la cultura nacional sempre a punt d’extingir-se si no hi ha patriotes que la salvin davant els traïdors: botiflers, woke, rastaflautes, esquerra caviar, que és l’últim que li diuen a Rufián...
3) Potencien els influencers davant els intel·lectuals. I desqualifiquen les elits de carrera i meritòries de tecnòcrates i acadèmics per premiar la identitat de naixement, perquè el dret prioritari i l’orgull més gran per al fatxa és el d’haver nascut espanyol o català. Els altres per no ser-ho i proclamar-ho ja són de segona.
4) Aquest poble fort però traït necessita un líder carismàtic que el redimeixi i encarni de forma natural. La seva legitimitat transcendirà la de les urnes.
5) El fatxa descriu l’enemic com a fort i feble alhora: els espanyols per als fatxes supremacistes catalans o els catalans per als fatxes espanyols són moralment inferiors, però, alerta, astuts i perversos, sempre a punt de trair-nos i abusar del seu poder.
6) Les classes mitjanes avui castigades per aquests traïdors són les protagonistes del renaixement del poble que tornarà a ser pròsper si sap unir-se rere el líder.
La incògnita ara mateix és si aquestes ultradretes modernes seran fidels als seus promotors antieuropeus o als seus països, i per tant a la Unió Europea.
