Límits a la revolució als EUA un any després
L’any 2026 ha començat amb la intervenció dels EUA a Veneçuela, captures de petrolers, amenaces a altres països, incloent-hi Grenlàndia, i la retirada de 66 organitzacions internacionals. La revolució de Trump impulsa un món de retrocés de la democràcia liberal, esferes d’influència, risc geopolític i fragmentació econòmica. Els EUA intervenen a l’hemisferi occidental i a Europa (amb el suport a l’extrema dreta). Els grans beneficiats són la Xina i Rússia. Europa, a qui se li reserva un paper subsidiari, pateix per Ucraïna i per la desviació de comerç de la Xina.
La qüestió és si la revolució es consolidarà el 2026 o bé és moderarà. De moment s’accelera, però els pesos i contrapesos operen parcialment en el front judicial (amb reversió del desplegament de la guàrdia nacional a Los Angeles i Chicago per resolucions dels tribunals i una decisió pendent del Tribunal Suprem sobre els aranzels), estats federats, mitjans (The Wall Street Journal, per exemple), la societat civil i una incipient oposició dins del Partit Republicà. El resultat de les eleccions de mig mandat del novembre del 2026, on els republicans poden perdre la majoria a la Cambra de Representants, serà decidit per la percepció sobre l’economia. La crisi del cost de la vida va fer perdre en bona mesura les eleccions a Biden. Ara, la inflació s’ha moderat i els salaris reals dels treballadors han augmentat. Però la percepció pot ser diferent de les dades i pesa molt el cost de l’habitatge. La pressió sobre el proper president de la Fed el maig del 2026 serà per rebaixar tipus d’interès i cost de les hipoteques. No és casualitat que tant Mamdani, el nou alcalde de Nova York, com Trump posin èmfasi en el cost de la vida i de l’habitatge en particular. La Casa Blanca ha proposat prohibir que els inversors institucionals comprin cases unifamiliars. Els extrems es toquen.
Els Estats Units necessiten Europa com a suport en la competència amb la Xina
La consolidació de la revolució dependrà en part del resultat de les eleccions de mig mandat, però hi ha tendències de fons que continuaran en qualsevol cas. La primera és que la democràcia als EUA seguirà sent disfuncional, sense disciplina fiscal i amb predomini dels diners en la política, i això també amb una administració demòcrata. La segona és que el proteccionisme i la intervenció de l’Estat en l’economia (la política industrial, per exemple) han vingut per quedar-se. El gir proteccionista dels EUA s’ha d’entendre en el context de la competència econòmica, tecnològica i militar amb la Xina. Impulsat per la primera administració Trump i continuat en l’administració Biden. És una política defensiva d’un imperi que se sent amenaçat. Cal notar que la seguretat pot ser un joc de suma zero, ja que l’augment de la capacitat militar d’un país pot ser una amenaça per un altre. El comerç no és de suma zero (el que guanya un no ho perd un altre), però ara és una arma per aconseguir fins geopolítics. La tercera tendència és la pèrdua de credibilitat dels EUA com a soci i el qüestionament del paper del dòlar en el sistema monetari internacional. Els inversors diversifiquen amb altres monedes i actius com l’or. La transició del món unipolar d’abans de la crisi financera global a un món multipolar serà turbulenta. La quarta és que el món serà més inestable i perillós. La intervenció a Veneçuela pot consolidar la de Rússia a Ucraïna i obrir la porta a una agressió a Taiwan, però la fàbrica de xips és allí. Els dubtes sobre el paraigua defensiu dels EUA al Japó i Corea del Sud portaran a la proliferació de les armes nuclears.
Els EUA necessiten Europa com a suport en la competència amb la Xina, i l’aposta per una Europa subordinada i desunida serà contraproduent. Davant del canvi geoeconòmic, la UE ha reaccionat tímidament en defensa, energia i diversificació del comerç (bloquejant ara el Parlament Europeu el Mercosur)i ha intentat sense èxit apaivagar la Casa Blanca. L’any 2026 serà decisiu per donar un cop de timó abans que l’onada nacional-populista es pugui imposar. Alemanya, amb la debilitada França, hauria de liderar una coalició de països per fer els deures, tant polítics com econòmics, que estan ben diagnosticats. La reacció europea sobre Grenlàndia, amb la baixada dels mercats, ha fet retrocedir, de moment, Trump. El temps de l’apaivagament s’ha acabat tal com el primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha afirmat a Davos.