Guyana Guardian en català

Agnès Marquès guanya el Ramon Llull amb un llibre sobre els límits entre relat i realitat

Literatura

‘La segona vida de Ginebra Vern’ arribarà a les llibreries el 25 de febrer

Angès Marquès, aquest divendres a l'hotel H10 Casa Melindrosa

Angès Marquès, aquest divendres a l'hotel H10 Casa Melindrosa

Nacho Vera / Propias

La periodista Agnès Marquès (Palma, 1979) ha guanyat el 46è Premi Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros, amb La segona vida de Ginebra Vern, la seva segona novel·la. Segons el jurat, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Estel Solé –guanyadora l’any passat amb Aquest tros de vida–, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, l’obra guanyadora és “una novel·la potent sobre els límits entre els secrets i la veritat, la necessitat de construir relats per sobreviure i la força dels vincles que anomenem amor”. El premi es lliurarà el 24 de febrer i el llibre arribarà a les llibreries l’endemà, publicat per Columna (Destino en castellà, i també està prevista una edició en portuguès).

La guanyadora ha explicat aquest divendres que la novel·la s’inspira en un fet real: el març del 2014, The Sabine County Reporter, un diari local de Hemphill, Texas, va publicar un anunci en què una dona felicitava el seu marit i la seva amant pel fill que esperaven, notícia que es va fer viral arreu del món i la dona que va publicar l’anunci es va convertir en un símbol de les dones que prenen el control de les seves vides. A la novel·la, Ginebra Vern, una periodista que està passant per un mal moment i que treballa per a un diari en procés de reestructuració, rep l’encàrrec d’escriure un article viral, “amb esperit de clickbait”, sobre el tema, i, ens assegura Marquès, “es pregunta per què un afer íntim de la vida de tres persones a milers de quilòmetres de distància s’ha de convertir en pur morbo per interessar a ningú d’aquí, un fet que la commou fins a un punt tan extrem que decideix viatjar a l’origen de la notícia per conèixer-los, un viatge físic però també emocional que la transforma i l’obliga a replantejar-se la seva manera de veure el món i la seva pròpia vida”. És, també, un viatge que ella va fer, tot i que no va voler donar-ne més detalls.

Per a la periodista i escriptora, el tema del llibre és “la distància insalvable entre els fets i la narració. La narració que construïm de les nostres pròpies vides fins que encaixa amb alguna cosa que podem suportar”. El periodisme, en aquest cas, “és un lloc de conflicte ideal per plantejar un dilema que ens desafia a tots, perquè tots narrem les nostres vides: quines decisions prenem sobre les vides dels altres?”. El llibre defensa “el dret dels protagonistes a l’opacitat, a ser contradictoris i qüestionables, amb l’amor com a terreny de prova moral. Tenen dret a prendre decisions que no s’han de justificar, ja que sovint són les dones sobre qui la nostra cultura projecta la moralitat”.

“Com a narradors literaris o periodístics, tenim una responsabilitat, perquè vivim en una cultura que confon explicar-ho tot amb ser honestos, però potser no sempre és així”, diu Marquès, per a qui l’obra no és una crítica, sinó un “mapa dels riscos del periodisme. Què fem amb les vides dels altres quan les tenim a les mans? Tenim poder, i tinc la sensació que els tractem cada cop pitjor, tenim menys empatia i menys filtres, ens arriba alguna cosa i la transmetem, i els rumors són una cosa que sempre m’ha incomodat, perquè m’agraden les certeses, les coses demostrades”.

La guanyadora, flanquejada pels membres del jurat Gerard Quintana, Estel Solé, l'editora Glòria Gasch, el director literari del Grup62, Emili Rosales, Carme Riera, Carles Casajuana i Isona Passola
La guanyadora, flanquejada pels membres del jurat Gerard Quintana, Estel Solé, l'editora Glòria Gasch, el director literari del Grup62, Emili Rosales, Carme Riera, Carles Casajuana i Isona PassolaNacho Vera

Per ella, “el periodisme té uns límits, però en canvi la literatura et permet anar molt més enllà i sense compromisos, perquè potser de vegades el més ètic és no explicar”, opinió que comparteix Casajuana, per qui el nucli del llibre és “fins a quin punt és legítim guardar un secret”. Per aquest membre del jurat, un dels seus mèrits és que “el lector avança per la novel·la fins que es veu obligat a repensar el que ha llegit abans”. Segons Quintana, l’obra guanyadora té una “mirada sobre la realitat en què no polaritzem entre bons i dolents, i que també no només et permet defensar el dret a l’opacitat, sinó que pots fonamentar la teva vida i la del teu entorn en un engany legítim”.

Francesc Bombí Vilaseca

Francesc Bombí Vilaseca

Ver más artículos

Redactor de Cultura. Autor de 'Febre amb gel (Fonoll, 2023) y 'Roger Mas. La pell i l'os' (Satélite K, 2011). Licenciado en Periodismo (UAB) y en Filologia Catalana (UB)

Etiquetas