Roger Vilà tanca un cicle literari amb ‘Hortoneda’, premi Just M. Casero
Novetat editorial
A la nova novel·la, l’escriptor fa un doble homenatge a les relacions llargues i als llibres
Roger Vilà, aquest dimecres a la Casa Abacus
El Bernat i la Bàrbara fa anys que estan junts, amb una vida plàcida i sense conflictes entre ells –tots dos amb la voluntat de ser escriptors, malgrat que han anat fent altres feines–, fins que un dia, ja jubilats, ella l’empeny a marxar lluny del brogit del món i emprenen un viatge per Occitània.
Roger Vilà (Sentmenat, 1968) va guanyar el premi Just M. Casero –que ja fa 45 edicions que organitza la llibreria 22 de Girona– amb el llibre que ho narra, Hortoneda (Univers), però va més enllà fent un homenatge en primer lloc a “una qüestió poc present en la literatura, com és parlar d’una relació llarga entre dues persones, però sense que tinguin problemes sentimentals ni de cap mena entre ells, una relació estable que funcioni, perquè això també existeix i és novel·lable”. Llavors, on és el conflicte? “El conflicte és entre ells dos i el món, perquè a aquesta parella tan ben avinguda durant dècades els costa trobar l’encaix en aquest món”, explica Vilà.
Lee también
Hi ha el viatge com a motiu, però “sempre amb la literatura com a rerefons, tant pel que escriuen com pel que llegeixen”, diu l’autor, però assegura que no ha estat una voluntat directa: “Mentre escric, no penso si vull parlar d’un autor o l’altre. Hi ha escriptors que tendeixen a posar moltes referències i citacions literàries i moltes vegades fa nosa si no venen a tomb. Simplement quan escrivia tenia molt present que si parlava d’alguna obra era perquè en el moment en què narrava una escena o una situació determinada necessitava algun referent que hi donés més cos o que em venia bé per la situació, però amb la idea que tot estigui ben justificat, que tingui una finalitat”. Un dels noms destacats al llibre és Vassili Golovànov, autor justament d’Elogi dels viatges insensats, però també hi treuen el cap Witold Gombrowicz, Nadejda Mandelstam, Simone de Beauvoir, Marguerite Duras, Katherine Mansfield, Ausiàs Marc, Joyce, Wilde o Kafka i, esclar, els llibres que van escrivint els protagonistes mateixos, especialment un que escriu la Bàrbara i que es titula com el llibre que ha guanyat el premi literari, el mateix topònim d’un poble del Pallars Jussà. “Hortoneda, el lloc on acabaven tots els camins, on algú que busqués el final de la ruta podia trobar els confins sense gaires dificultats”, escriu Vilà.
“El que escrigui a partir d’ara serà diferent, ens hem de forçar a no escriure sempre sobre els mateixos temes”, assegura l’escriptor
Per l’escriptor aquesta novel·la tanca un cicle, perquè el primer poema del seu últim llibre de poesia, L’infern (Godall, 2021) es diu Hortoneda, i en aquesta novel·la també hi surten dos dels personatges de la seva primera novel·la, Marges (Barcino, 2013). “El que escrigui a partir d’ara serà diferent, no crec que hi hagi tant de paisatge, perquè ens hem de forçar a no escriure sempre sobre els mateixos temes”, desenvolupa Vilà, que a més recorda que encara que sigui la seva segona novel·la, aquest era el primer llibre que no començava com a poesia. “Cada cop que em poso escriure, el primer que surt és algun vers, però intento vèncer aquesta tendència, perquè no m’agrada el que s’està fent en poesia. No renego del que he publicat, però la poesia l’hem de deixar reposar molt, soc molt autocrític. Hi ha una allau de llibrets de poemes molt breus que podem retuitar i que són molt bonics, però que no em diuen res, i a mi m’agrada la poesia més extensa on hi ha vivència, idees, país, reflexió, on hi ha de tot”.
Hi ha un moment definitiu que llegim: “La pregunta és encara aquí i ara, què hi fem, en aquest món? Jo no en tinc ni la més remota idea”. Una vida per escriure sobre una vida per escriure sobre una vida...