Les guerres culturals compten (i molt)
Assaig
Del realisme socialista o Jackson Pollock a James Bond, ‘La otra Guerra Fría’ repassa la batalla per l’hegemonia ideològica que van lliurar els EUA i la Unió Soviètica
James Bond fou l’emblema pop de l’espionatge occidental durant laGuerra Freda
De la Guerra Freda se n’ha escrit molt però sorprèn que, en els últims temps, i malgrat que és recurrent comparar l’actual estat de coses amb la geopolítica de llavors, les llibreries no s’hagin omplert de títols del període. N’hi ha, per descomptat —cal destacar La Guerra Fría. Una historia mundial, d’ Odd Arne Westad (Galaxia Gutenberg, 2022)—, però la Segona Guerra Mundial continua guanyant per golejada. Per això la perspectiva que aporta el periodista cultural Ramón González Férriz a La otra Guerra Fría, a tall d’assaig divulgatiu, resulta interessant.
No és que sigui nou, perquè que les dues potències, l’Occident capitalista i l’Est comunista, van convertir la cultura en un camp de batalla és sabut i a tots, visquéssim aquella època o no, ens ve algun referent al cap. Tanmateix, compilar una sèrie d’episodis més que anecdòtics, explicar l’atac d’un bàndol i la rèplica de l’altre, i construir a partir d’aquí una narració coherent, no exhaustiva, que permeti veure l’evolució d’una batalla de la qual ja en coneixem el guanyador, és la principal virtut del llibre.
⁄ El llibre explica com el bloc occidental va absorbir la cultura hippy malgrat venir de les esquerres
La història arrenca amb una paradoxa. Les elits culturals dels Estats Units eren poc donades a les avantguardes, mentre que a l’URSS, la revolució havia donat ales a corrents més moderns. Tot i això, aviat es capgiraria el mitjó. Malgrat el conservadorisme de Truman, els americans aviat es van adonar que l’expressionisme abstracte —avantguarda genuïnament dels Estats Units— encarnava bé els valors que el capitalisme volia projectar, i així va ser com Jackson Pollock va passar de repudiat a pintor referent —ell mateix ho va notar en el seu compte corrent—. En l’altre costat, el secretari del Comitè Central, Jdànov propugnava la seva doctrina que sotmetia als artistes al dictat del partit i consolidava el realisme socialista, clàssic i poc innovador, com a art únic de l’ Estat. Aquestes van ser les coordenades bàsiques de la batalla: llibertat individual versus rigidesa estatal.
Amb aquest punt de partida, el llibre analitza les diferents fases per les quals va passar la guerra cultural de la Guerra Freda. S’hi repassa des del paper d’estaments com el Congrés per la Llibertat de la Cultura —organisme que, emparat per la mateixa CIA, va finançar una xarxa global d’institucions i mitjans de comunicació—, a la rocambolesca història de la publicació a l’Europa Occidental del Doctor Jivago de Boris Pasternak, de les primeres novel·les crítiques amb el món soviètic, passant per la creació de James Bond com mite frívol de l’espionatge del moment i la seva rèplica socialista, el sobri i menys carismàtic Avakoum Zahov.
Un cop arribada la revolució cultural dels seixanta, el llibre remarca la capacitat que va tenir el capitalisme de fer-se seus els nous corrents contraculturals com els hippies, malgrat que aquests partien de postulats d’esquerres. L’URSS, per la seva part, provava d’obrir-se a l’exterior sense èxit, perquè continuava interpretant manifestacions com el rock com a artefactes capitalistes. El llibre també subratlla com, en aquesta fase fins a la caiguda del mur, la batalla ja havia passat irremeiablement de l’alta cultura a la cultura pop, allà on la influència en les masses era més eficaç.
Però més enllà del resum històric, hi trobem reflexió. A través de la importància que la cultura va tenir en aquest període, La otra Guerra Fría funciona com a reivindicació del fet cultural en la societat moderna. Moltes vegades es menysté aquesta influència i es magnifiquen els aspectes polítics o geoestratègics. Però la cultura modela espais mentals, genera idees i fonamenta i consolida identitats col·lectives. El seu paper és clau, fins i tot avui que sembla haver passat a un segon pla. El mateix autor suggereix que la batalla cultural, en els nostres dies, és a les xarxes i allà és on el poder prova d’influir. Al lloc que sigui, ho continuarà fent, perquè és en les idees on també es guanyen i perden guerres.
----------------------------
Ramón González Férriz. La otra Guerra Fría. Alianza editorial. 184 pàgines. 16,62 euros