Puente i la Loto Rodalies
En paral·lel
Que un tren de Rodalies circuli en l’horari previst és una loteria. Si durant el trajecte cau un mur, és “mala sort”. I si el servei se suspèn per les exigències de seguretat dels maquinistes després de perdre dos companys en accidents, cal ser pacient i buscar un altre transport. Ni seguretat ni estabilitat ni previsibilitat, i tampoc la confiança viatgen amb tren a Catalunya. Les tragèdies són inevitables? L’inexcusable és la inversió en manteniment.
El ministre de Transports, Óscar Puente, va proclamar l’any passat que “el ferrocarril viu el millor moment de la seva història”. La liberalització del servei d’alta velocitat, la caiguda dels preus i l’augment de viatgers tenen la seva contrapartida: més retards i més incidències en les infraestructures. L’edat d’or del tren també és la de la decadència de Rodalies.
La reincidència en el col·lapse del servei a Catalunya no casa amb la imatge de gestió eficaç que pretén imprimir Salvador Illa al seu govern, i els dissortats accidents no fan més que aprofundir en el neguit dels ciutadans.
Obres mal planificades, deteriorament de la xarxa, incompliments inversors i ara els efectes de les inclemències meteorològiques. A Gelida van caure dilluns 23,4 l/m2, un volum de precipitació habitual a Catalunya, però el mur de contenció va caure sobre la màquina d’un tren de l’R4 i va provocar la mort d’un maquinista en pràctiques. Responsables d’emergències van veure similituds amb l’accident de Vacarisses del 2018, a l’altre costat de la mateixa línia. Es van prometre inversions i “no es va fer res”, es queixen.
Expresidents i exconsellers sumen dècades de xocs amb el Govern espanyol de torn per Rodalies. Han reclamat sistemàticament inversions en una xarxa obsoleta. En reunions bilaterals, a través dels grups parlamentaris i en reunions tècniques amb Adif i Renfe. Mentrestant, Renfe s’entossudia a reclamar a la Generalitat deutes per les millores sol·licitades. Les reunions amb Renfe –a la Conselleria de Territori i l’estació de Sants– i amb Adif –a la Delegació del Govern espanyol– van generar cartes al ministeri i a la Moncloa sense resposta, expedients, sancions, contenciosos... Fins i tot un històric sospir del conseller Damià Calvet en directe a TV3 com a imatge de la impotència.
L’enèsim caos de Rodalies arriba després de constituir-se l’empresa mixta per a la gestió del servei en què la Generalitat va renunciar a la majoria accionarial amb el beneplàcit d’ERC per apaivagar els maquinistes. Els mateixos que dimarts no van pujar als trens malgrat la certificació escrita d’Adif que la xarxa era segura, els que han ferit la imatge d’eficiència del conseller Albert Dalmau, i que van encertar amb les seves prevencions.
El col·lapse de Rodalies no casa amb la normalitat que proclama Illa; els seus votants van amb tren
No és la primera vegada que el PSC i el PSOE són als dos costats de la taula en una crisi de Rodalies. El 2007 José Luis Rodríguez Zapatero va visitar Bellvitge per entonar el mea culpa per 42 dies d’aturada ferroviària a causa dels esfondraments provocats per les obres de l’AVE. El Govern de José Montilla es va plantar: “ Vam optar clarament per posar-nos al costat de la ciutadania irritada i cansada”, va escriure Joaquim Nadal al seu dietari. Montilla ja havia advertit de la “desafecció” catalana i, set mesos després, entonava un “t’estimem, José Luis, però encara estimem més Catalunya i els catalans”.
D’aquell primer pla Rodalies 2008-2015 se’n va executar el 15%. A aquell ritme s’hauria completat el 2067. Dels 306 milions del pla del 2013 es va materialitzar un 4% de les actuacions previstes, i del pressupost del 2016, un 15%. El 2016 Carles Puigdemont va liderar la reivindicació del traspàs íntegre de Rodalies amb més de 200 alcaldes, sindicats i patronals. “És qüestió de dignitat”, va dir el president. Junts manté la reivindicació i ERC la recupera, minimitzant el seu paper en el traspàs parcial a canvi dels seus vots a Madrid i Catalunya.
Del pla 2020-2030, amb una promesa d’inversió de 6.300 milions, se n’han materialitzat 2.505, un 75% dels previstos fins al 2025. Que el ministeri planti cara és una provocació. A Puente li molesta la protesta i fins i tot el traspàs que ha firmat ell mateix. S’oblida que la meitat dels votants del PSC van amb tren i que a la Loto Rodalies s’hi sortegen els seus vots.
