I Trump ha tret Starmer de la trinxera
Terrorisme
El primer ministre britànic deixa per una vegada de banda la tebiesa i qualifica d’“insultants” les paraules del president dels Estats Units
A la guerra de l’Afganistan457 soldats britànics van perdre la vida i 2.200 van resultar ferits
El primer ministre britànic, Keir Starmer, té amb Donald Trump més paciència que el sant Job, protagonista d’un llibre de l’ Antic Testament, a qui Déu va posar a prova privant-lo de la salut, la família i totes les possessions, però ni tan sols així va perdre la fe. Però últimament el president nord-americà aconsegueix treure’l de polleguera.
Primer va qualificar d’estupidesa el lliurament a Maurici de les illes Chagos (on els dos països operen conjuntament la base militar de Diego Garcia), i ara ha dit en una entrevista a la cadena Fox que els soldats britànics i de l’OTAN van evitar la primera línia de foc durant el conflicte de l’ Afganistan i van deixar que els nord-americans s’emportessin la pitjor part de les bombes i les granades dels talibans.
Quan en el passat ha criticat per alguna cosa Trump, com
ara l’amenaça d’annexionar-se Grenlàndia per la força o la imposició d’aranzels, ha estat sense estridències i sense aixecar la veu, en el to que fa servir una bibliotecària per amonestar qui no ha pensat a tornar un llibre a temps, o el president de la comunitat de veïns amb qui no recicla les escombraries als contenidors adequats. Aquesta vegada és diferent. L’ofensa de Trump li ha tocat una fibra sensible, o finalment ha vist que els votants no volen com a líder un calçasses i esperen que li cantin les quaranta quan correspongui.
Al matí, Starmer es va limitar a dir que Trump anava equivocat, perquè a l’ Afganistan han mort 457 soldats del Regne Unit (i 3.486 de l’OTAN, entre ells 44 danesos, la xifra més alta per cap després dels EUA), i que amb les seves paraules disminuïa el seu sacrifici i el de les famílies.
Londres s’indigna per l’acusació que les tropes britàniques van evitar la línia de foc a l’Afganistan
A la tarda, després de la reacció furibunda de l’establishment militar i altres forces polítiques, es va adonar (val més tard que mai) de la tebiesa i va elevar el to. “El que ha dit és insultant i francament lamentable”.
Va caldre que el líder liberaldemòcrata Ed Davey demanés la convocatòria de l’ambaixador dels EUA a Londres per presentar una protesta oficial, que la líder conservadora Kemi Badenoch qualifiqués de vergonyoses les declaracions de Trump, que fins i tot Farage (el seu Sancho Panza) el critiqués i que la mare d’un soldat que no es pot valer per si mateix 19 anys després d’haver resultat ferit a l’ Afganistan se sentís ultratjada perquè els seus assessors veiessin l’orella al llop i Starmer reaccionés, fins i tot una mica abans de l’habitual. “Si jo estigués en la pell del president, i hagués dit el mateix que ell, demanaria perdó”.
La Casa Blanca s’hi ha negat, per descomptat, més aviat al contrari, i la seva secretària de premsa va dir a la BBC que “Trump té raó, la contribució dels Estats Units a l’OTAN, i a conflictes com el de l’ Afganistan, deixa petita la de tota la resta de països” (aquesta vegada no va recordar que té Espanya al punt de mira per haver-se resistit a dedicar el 5% del pressupost a defensa, com pretén que facin tots els països europeus per no incórrer en la seva fúria).
A mesura que es va anar escalfant la jornada, més i més militars i més i més polítics de totes les filiacions van exigir a Starmer que cridés a l’ordre Trump si no volia fer el ridícul. “L’afirmació que els nostres soldats i els d’altres aliats es van quedar a la rereguarda a l’ Afganistan és insultant –va assenyalar Doug Beattie, exlíder unionista de l’Ulster que va lluitar i va resultar ferit en aquesta guerra–. Al president cal recordar-li que van ser els Estats Units qui van invocar la clàusula cinc del tractat de l’OTAN després dels atemptats de l’11-S, i que vam ser els altres qui vam atendre la crida”.
La invectiva de Trump obre ferides perquè el premier es va veure forçat a corregir la primera reacció suau
Al Regne Unit l’exèrcit és venerat, i si Starmer no posava Trump a lloc, era ell qui semblaria un covard que s’amagava a la trinxera. Per tant, ha tret el cap. Déu va tornar a Job tot el que li havia pres, els fills, la salut i, fins i tot, li va doblar la fortuna. És dubtós que Trump, que és remirat amb els diners, faci el mateix amb el líder laborista.