El que no està bé
Opinió
El que no està bé, no està bé. No està bé emetre les imatges del cos d’una persona atrapada entre els ferros recargolats d’un tren accidentat a Gelida, una persona viva (encara) que crida de dolor. Una persona que (se sabrà després) morirà. Cap persona moribunda no es mereix aquesta indignitat, aquest maltractament infame i públic, ni tampoc els familiars i amics que l’estimen i que hauran hagut de transitar el dolor de veure-la patir i agonitzar a la tele de la seva pròpia casa. Tot perquè al periodista (?) Nacho Abad li ha semblat interessant emetre la imatge al seu programa Código 10 ( Cuatro, dimarts a la nit), potser per apuntar-se alguna trista medalla que cotitza només a la nachoesfera (que ja ens entenem). Suposo que Nacho Abad després haurà corregut a acarar quotes de pantalla, percentatges i gràfiques d’audiència, per escudar-se si als caps se’ls acudís (seria rar) amonestar-lo una mica.
‘EN BOCA ...’ , 1. El que no està bé, no està bé. No està bé que al seu altre programa, En boca de todos ( Cuatro, vespre del mateix dimarts), el mateix (periodista?) Nacho Abad li cridi “A mi no em dona lliçons de morals ni Déu!” A un convidat que entrevistava, un sindicalista ferroviari que ha abandonat l’emissió en directe fastiguejat que Nacho Abad li hagi insistit que inculpés algú (a escollir entre el Govern) pels morts a l’accident d’ Adamuz. El sindicalista, davant tanta insistència, li ha dit (al periodista?) Nacho Abad que deixés de forçar-lo a anticipar-se a les conclusions de la comissió investigadora... Ui, el que ha dit! Potser el sindicalista no sabia que a Nacho Abad ningú (ni Déu!) Li dona lliçons de moral.
“A mi no em dona lliçons de moral ni Déu!”, crida Nacho Abad a un sindicalista que entrevistava en directe
‘EN BOCA...’, 2. El que no està bé, no està bé. No està bé que dimecres passat ( En boca de todos , un altre cop) un contrit Nacho Abad digui que tant de bo aprenguem a no “polaritzar els uns contra els altres”, a no “treure l’ull al de davant” i a “demanar perdó”. He cregut que el periodista? Ha reflexionat i es disculpa. Ha! Res d’això. Nacho Abad aconsella als polítics ( Óscar Puente, és per a tu) que aprenguin “a dir ‘m’he equivocat’ i a demanar perdó”, que així els ciutadans “els perdonaríem” amb un “Molt bé, tio”. Ui, sí, equànime i centradíssim Nacho Abad, primer tu!, tu series el més compassiu i indulgent de tots els ciutadans. – @amelanovela
