El Madrid deixa enrere les seves misèries

Mbappé continua fent el que feia, que és marcar gols, i el Reial Madrid ha trobat el carril de la Lliga. Va derrotar el Vila-real en un partit de molta tralla, resolt a l’àrea pel davanter francès però ben treballat per l’equip, sense fissures defensives i perfectament dirigit per Arda Güler. Ha trigat dues setmanes a treure’s l’etiqueta de protegit de Xabi Alonso. Al seu voltant, el Madrid va oferir tots els senyals de la seva reconversió. Ha deixat enrere les misèries que el consumien.

El partit va tenir una excel·lent factura, ritme trepidant i poques oportunitats de gol. No és una contradicció. Les defenses es van aplicar com si els anés la vida en cada jugada, una cosa innovadora al Reial Madrid i no tant al Vila-real, que arribava de dues derrotes –la que va patir contra el Betis més debilitant que la relliscada amb l’Ajax a la Champions–, però encara conserva un residu d’esperança al campionat espanyol.

Pot ser que el cas Leicester City es reprodueixi algun dia a la Lliga, malgrat que la possibilitat tendeix decididament a zero.

El Madrid va informar de la nova vitalitat, aclarits els problemes autoinfligits els dos últims mesos. La patacada a Albacete ha acabat al calaix de l’oblit. Amb dues victòries – Llevant i Mònaco– n’hi ha hagut prou per establir un clima més sa i optimista. Hi va ajudar encara més la derrota del Barça a Anoeta.

Gairebé sense sospitar-ho, el Madrid es va col·locar en una situació d’empat tècnic amb el líder. Amb el vent de cua, un juga millor i la gent es compromet en les tasques que tant molestaven abans.

Com és habitual, va marcar Mbappé i el gol va desequilibrar el partit. Primera jugada del segon temps, quatre actors, tres del Madrid i un del Vila-real. Arda Güler, destacadíssim tota la nit, va traçar tan perfecte que es va escapar del realitzador de televisió. Quan va reaparèixer la pilota, era als peus de Vinícius, al costat del córner. Va progressar per la línia de fons, va trobar poca oposició en la defensa local i va passar enrere.

Pape Gueye, que havia estat tan important al Vila-real com ho era Güler al Reial Madrid, es va enredar i va lliurar la pilota a Mbappé. Mala idea. L’astre francès va resoldre sense dubtar.

El Vila-real és massa bon equip per flaquejar en aquelles situacions, però va viure tot el segon temps a remolc, una mica ansiós. Gerard Moreno, una meravella de jugador assetjat per les lesions, va perdre dues oportunitats immillorables, de les poques que va concedir un partit de desgast i cama forta.

L’eficaç resposta defensiva del Madrid va explicar la seva innovadora salut. Fràgil per naturalesa en aquest capítol, no serà mai el Milan d’Arrigo Sacchi, però on no arriba amb el rigor tàctic n’hi sol haver prou amb l’aplicació dels jugadors.

Fora de les dues ocasions de Gerard Moreno, el Vila-real no va trobar la manera de ficar cullerada en el sistema defensiu del rival. Fins i tot Huij- sen, un despistat de la vida durant tota la temporada, es va comportar amb solidesa.

Courtois, freqüent productor de miracles per al Madrid, va ser un passatger del partit aquesta vegada. Va mirar el paisatge i no va ser exigit mai.