Rodalies, emprenyada política a la xarxa
El pati digital
Si en algun lloc trobem el català emprenyat, aquest és a les xarxes socials. En els últims anys, la seva manifestació en l'esfera pública és molt menor i només apareix quan el greuge és prou rellevant com per alçar un xic la veu —per exemple, el debat sobre el finançament. Però a la xarxa sempre s'hi ha pogut trobar aquest nostre i singular emprenyament, que s'arrossega des dels temps del preprocés. Només cal rascar una mica. Unes vegades és per la salut del català o pel “xarneguisme”; d'altres, per comptes pendents precisament per les seqüeles de l'1-O; altres, per les derives xenòfobes de certs corrents, i altres, per assumptes com el ja esmentat finançament, l'estat de l'habitatge, l'educació o, en lletres majúscules, Rodalies. A X, tot, absolutament tot, va malament a Catalunya, però és que és una mica cert.
Tampoc no és que tingui molt mèrit, ni que els catalans siguem especialets al pati digital. Es podria dir que X és el terreny natural del català emprenyat, com ho és de l'espanyol emprenyat, el nord-americà emprenyat, l'argentí emprenyat o el botswanès emprenyat. Si estàs enfadat i vols que ho sàpiga tothom, X es va inventar per a tu. Però no s'han de menystenir les expressions d'ira a les xarxes: per molt artificials o promogudes que ens semblin, que ho són, expressen corrents de fons o tenen la capacitat de provocar moviments al món real. La xarxa no és el reflex fidel de la realitat; però podria ser-ho. O, almenys, aspira a ser-ho.
Amb la paràlisi dels trens, els 'ferrocates' han tornat a rebre grans elogis i l'independentisme és el que més ha sabut encarrilar l'empipada general a la xarxa
Per això quan ve una crisi com la patida aquesta setmana passada pel caos del transport a Catalunya, el català emprenyat té la millor expressió a X, que canalitza l'enuig perenne existent i que es pot veure cada dia a la xarxa. El que sorprèn és que aquesta empipada s'expressi només a través de l'independentisme i no des d'altres posicions polítiques, quan els afectats per la inaudita paralització de Rodalies probablement voten les més diferents i variades opcions que hi ha en el nostre estimat arc parlamentari català. Sorprèn perquè, davant d'un caos de tal magnitud —es diu aviat que en una conurbació de cinc milions de persones, no funcionin els trens—, es fa estrany que els més enfadats sempre semblin ser els mateixos. Uns pensaran que uns criden molt; d'altres pensaran que els altres callen massa.
Així, les solucions proposades a la xarxa han variat des de dimissions a dojo a l'acceleració de l'anunciat traspàs íntegre de Rodalies o directament l'“expulsió” de Renfe de Catalunya. Tot això entre elogis de l'empresa de la Generalitat, els “ferros” o “ferrocates” com se'ls ha dit tota la vida, al que de nou li han caigut totes les floretes. “Es veu que si puges a un tren dels ferrocarrils, et deslliures del canvi climàtic”, comentava @herodot10 a propòsit de les explicacions del ministre Puente. Avantatgista o no, el cert és que aquests han estat els únics trens que han circulat, puntualment, aquesta setmana. “Bon dia. El servei d'FGC funciona segons l'horari programat a totes les línies”, no s'ha cansat de repetir el segurement feliç community, al que segur que deu envejar el seu col·lega de @Rodalies.
Lee también
El que molts voldrien és que aquest enuig es traduís en alguna cosa més a nivell polític, però encara que l'emprenyament de la xarxa enerva i crea estats d'opinió sobtats i passionals, corre el risc de quedar-se en això: en flamerades. Per exemple, en què quedarà l'espot viral del Partit Verd britànic, aplaudit a cor que vols aquests dies a X “per posar la classe en el centre del discurs polític”? L'anunci, amb el líder del partit Zack Polanski corrent i apel·lant a l'empobriment de les classes treballadores, és un deu en comunicació política, sens dubte, però… servirà per a alguna cosa més que un miratge digital més o menys esperançador?
Necessita l'independentisme una mica més que un espot viral com el que ja li dona Rodalies cada dia per “despertar”? La reacció davant la paràlisi ferroviària —expressada sobretot en tuits irats— empenyerà els actuals governs, d'aquí i d'allà, a canvis reals que evitin aquest retorn del moviment avui adormit? Potser en els propers mesos es veurà alguna pista més de si la tornada del català emprenyat és només cosa d'X o té efectes polítics de debò.
