L’ofensiva aèria russa esclafa Kíiv, que es queda sense defenses

Kíiv no només és la capital d’ Ucraïna, també és la ciutat on van més persones desplaçades a la recerca de refugi. Doble motiu, per tant, perquè sigui l’objectiu principal de l’exèrcit rus.

Durant l’última setmana, segons va informar ahir el president Volodímir Zelenski, Rússia ha llançat 1.700 drons i 1.380 bombes guiades, a més de 69 míssils de diverses classes. El blanc d’aquesta ofensiva aèria són les centrals elèctriques que alimenten la principal ciutat del país, on avui viuen 3,6 milions de persones.

Deixar Kíiv sense llum i sense calefacció els pitjors dies de l’hivern –ahir la temperatura màxima va ser de vuit graus sota zero– suposa una càrrega brutal sobre la població. Seguint el consell de l’alcalde Vitali Klitxkó, més de mig milió de persones han sortit de Kíiv els últims dies.

Malgrat que els equips d’assistència treballen sense parar per reparar les infraestructures elèctriques, és poc el que poden fer davant la pluja de projectils russos.

Les defenses antiaèries ucraïneses s’han quedat sense munició. El president Zelenski va insistir ahir als aliats a l’OTAN que accelerin l’enviament de subministraments, però la indústria militar europea i dels Estats Units no dona l’abast. Falta capacitat productiva per atendre la demanda d’ Ucraïna i no és fàcil que el problema es resolgui aviat, sobretot si Rússia manté la intensitat de l’ofensiva aèria.

El Kremlin crea el màxim perjudici a la població civil ucraïnesa mentre dona allargs a la taula de negociació. La reunió de dissabte a Abu Dhabi amb els enviats de Washington i Kíiv va acabar encallada en el mateix obstacle de sempre, el territori.

Rússia no pensa renunciar a ocupar tot el Donbass i exigeix a Ucraïna que es retiri del 20% que encara controla. El president rus Vladímir Putin ho necessita per cantar victòria i poder justificar l’enorme sacrifici en vides humanes que ha imposat a la societat russa. Els analistes internacionals calculen que l’exèrcit rus ha patit més d’1,2 milions de baixes entre ferits i morts.

Negociar sense abans acordar una treva no és mai fàcil i la fermesa del Kremlin a continuar lluitant resta credibilitat a les declaracions que du a terme a favor d’una sortida política a la guerra.

Ho va destacar ahir el president de Lituània, Gitanas Nauséda, durant una trobada a Vílnius amb Zelenski i el president polonès, Karol Nawrocki. Tots tres es van reunir per commemorar l’alçament de polonesos i lituans el 1863 contra la Rússia tsarista. “Buscant en el passat el que tenim en comú –va declarar el líder polonès– és més fàcil afrontar els problemes d’avui, especialment el renaixement de la Rússia imperial”.

Malgrat el bloqueig a Abu Dhabi, Zelenski manté el to constructiu de les declaracions. No descarta que les negociacions es puguin reprendre els pròxims dies i, a més, assegura que hi ha un acord total amb els Estats Units sobre les garanties de seguretat que Ucraïna exigeix a canvi de qualsevol compromís amb Rússia.

Fins ara, Rússia ha violat tots els acords referents a la seguretat d’ Ucraïna. No va respectar el pacte de no-agressió que va firmar als anys noranta i gràcies al qual Ucraïna va transferir l’arsenal nuclear a territori rus, i no va respectar els acords de Minsk, que haurien d’haver posat fi a la guerra que Rússia va començar el 2014 quan va ocupar Crimea i àmplies zones de l’est ucraïnès.