Tips dels anglicismes
Opinió
La plaga dels anglicismes no para d’escampar-se. La globalització i la moda s’han posat d’acord per anar de bracet i fer-nos caure en tots els paranys haguts i per haver. Això afavoreix que adoptem les paraules angleses com si fos la cosa més normal del món. Si això s’esdevé sense adonar-nos-en, podríem considerar-ho un pecat venial. Però quan la decisió és conscient i volguda, aleshores no tenim perdó de Déu.
He esmentat la globalització i la moda. Pel que fa al primer aspecte, és evident que l’anglès amara les nostres vides per tots els fronts. Sovint a les feines les paraules tècniques en anglès no tenen opció possible si ens volem seguir entenent amb els companys. I en l’àmbit digital, l’anglès apareix pertot abans que puguem decidir res. En el segon aspecte, la moda, les tendències afavoreixen que moltes de les coses que abans dèiem en la nostra llengua ara les expressem en anglès perquè fa més modern. No cal dir que tot plegat és una bestiesa com una casa de pagès, però malauradament sembla que no té aturador.
Sembla com si els europeus ens haguéssim refugiat a les illes Britàniques
La prova és que, a la Unió Europea després del Brexit, i amb només 5,38 milions de parlants nadius de la llengua de Sally Rooney, es continua fent servir l’anglès com si el continent hagués quedat definitivament aïllat per la boira del canal de la Mànega i tots els ciutadans europeus ens haguéssim hagut de refugiar a les illes Britàniques, fent servir l’anglès si us plau per força.
De tots els anglicismes que ens envaeixen, n’hi ha un que em produeix un rebuig especial: tip. Quan el vaig aprendre, només tenia el sentit de ‘propina’. Però, amb els anys, el sentit de ‘consell’ és el que acompanya majoritàriament l’anglicisme nostrat. És a dir, quan diem tip, fem servir la paraula amb aquest sentit de suggeriment.
La bestiesa s’eleva a l’enèsima potència quan aquest tip anglès es fa servir en dues frases que he llegit recentment, una en castellà i l’altra en català. La primera és “Tip de la RAE”. Evidentment, no ha estat la RAE qui l’ha escrita, però que algú difongui un consell de la RAE fent servir l’anglicisme és ben bé que no ha entès res.
La segona té més suc. La paraula tip també existeix en català, i significa ‘fart’, tant en el sentit físic de menjar en excés, com en el de cansament d’alguna cosa. És per això que si un lingüista forense anuncia una xerrada amb el títol “Tips d’un lingüista forense”, jo esperaria que la conferència versés sobre com n’estem de farts d’aquesta persona. Però si resulta que és un professional qui ens vol donar consells, no comencem bé, perquè si es dedica a la lingüística forense, és a dir, a veure els errors que ens delaten quan parlem o escrivim, aquest títol ja és tota una catàstrofe.
