El pòster de Lamine Yamal
Vint-i-unena jornada de Primera Divisió
El geni blaugrana il·lumina el triomf contra l’Oviedo amb un gol per al record
Soccer Football - LaLiga - FC Barcelona v Real Oviedo - Spotify Camp Nou, Barcelona, Spain - January 25, 2026 FC Barcelona's Lamine Yamal scores their third goal REUTERS/Albert Gea
Aquest partit es recordarà per ell. Per Lamine Yamal. Pel pòster que va brindar al barcelonisme. Per la seva rematada fabulosa en semitisora que va superar el porter Aarón Escandell. Pel seu escorç amb el cos per engaltar després del servei de Dani Olmo. Per un dels seus gols més bonics. Per la meravella d’un geni que es va treure de la màniga una acció de videoteca contra l’Oviedo. El partit es recordarà per això i per l’ aiguat i calamarsa que va remullar tot el Camp Nou en obres, incloent-hi la llotja.
Un matx que el Barça va resoldre a la segona meitat amb gols d’ Olmo, Raphinha i el de Lamine després d’una primera meitat insulsa. Amb el triomf en la seva tornada al Camp Nou, el campió reté el liderat amb un punt de renda sobre el Madrid.
Va ser una victòria al final senzilla després de minuts plomissos. Perquè es va passar de l’ensopiment a l’aplaudiment. De la lentitud al ritme. De no saber com batre el modest Oviedo a vence’l amb summa facilitat. Com tantes altres vegades amb Flick, el Barça va saber millorar el resultat, i també el joc, a mesura que transcorria el matx, per reaccionar després d’un primer temps soporífer.
Abans d’espavilar, el partit havia estat dolent. Només una rematada a porteria en tota la primera part. Només una. Al Camp Nou. Davant el cuer. Una volea de Raphinha que va repel·lir el porter Escandell a tocar del descans. Un balanç pobríssim. Tornava l’equip de Hansi Flick al seu estadi després de 43 dies i després de disputar vuit matxs fora. Però si tenien ganes de jugar a casa, no ho van demostrar d’ arrencada. El tècnic barcelonista va refrescar l’equip amb cinc canvis respecte al partit de Praga però ni així va trobar en els seus pupils un elevat ritme de joc. Al contrari. El matx va néixer somort, ple d’interrupcions.
Cancelo s’estrenava com a titular a la seva segona etapa barcelonista i s’estrenava com a lateral esquerre, mentre que al dret s’ubicava el multiusos Eric Garcia. Casadó s’incrustava com a pivot i Olmo entrava a l’onze. A més tornava Lamine Yamal. Però més enllà dels noms, s’esperava que contra un rival que arribava a Barcelona amb només dues victòries la funció fos entretinguda i plàcida.
Tot i això, ràpidament es va veure que la pilota circulava pitjor que Rodalies i que Cancelo, decent amb la pilota, era un caos en la transició defensiva.
El partit va néixer somort, però el Barça es va despertar amb els gols d’Olmo, Raphinha i Lamine
Si a tot això s’hi afegia que el col·legiat, Martínez Munuera, es mostrava permissiu amb les constants faltetes de l’Oviedo (13 a l’entreacte), el panorama que resultava era d’una patent espessor. Tampoc no hi ajudava el silenciós públic del Camp Nou, que es limitava a mirar.
Passaven els minuts sense que passés gran cosa, fet que era una excel·lent notícia per a l’Oviedo i que suposava una rara avis als partits del Barça.
Tot canviaria més tard, però abans Hansi Flick es desesperava. El tècnic alemany no va esperar més i va ordenar a la tornada de vestidors l’entrada de Koundé per Gerard Martín, que estava amonestat amb una targeta injusta.
Amb l’aparició del francès, Eric Garcia va passar a l’eix de la defensa. El Barça es va estructurar millor i es va avançar aviat amb gol d’ Olmo, que està en ratxa golejadora i que va creuar a la xarxa la rematada després d’una pressió intensa de Lamine Yamal. El de Rocafonda, molt més ficat llavors, va espantar Carmo.
Apujar una mica la intensitat li va valer al Barça per avançar-se. Ara quedava sentenciar. Això va arribar ràpidament perquè l’Oviedo va tornar a brindar un altre regal. Costas va lliurar la pilota a Raphinha, que l’estava pressionant, i el brasiler ho va aprofitar per plantar-se davant Escandell i elevar la pilota sobre el porter. Va ser la seva última acció destacada abans de deixar el lloc a Fermín.
Ara sí que respirava tranquil Flick, ara sí que es despertava el Camp Nou. Ara sí que amenaçava tempesta sobre el cuer mentre tornava a ploure a Barcelona i tot l’estadi es mullava. Va ploure a bots i barrals, va caure pedra i va bufar el vent.
El campió reté el liderat amb un punt de renda sobre el Madrid en la tornada al Camp Nou després de 43 dies
Així anava el partit quan Lamine Yamal protagonitzava la imatge del dia amb el seu golàs. L’afició el va premiar amb una ovació tancada. Dimecres, contra el Copenhaguen, importa guanyar i vèncer per la diferència més gran possible.
Tant hi farà sí els gols són bonics o lletjos, però les entrades les paguen accions com les de Lamine Yamal.